Musicología de la sospecha

De la hermenéutica a la musicología crítica

Por Marcelo Jaume Teruel

 

Resumen:

La musicología, análogamente a las ciencias sociales, se caracteriza por su carácter gnoseológicamente débil, que ha propiciado un constante debate sobre sus fundamentos teóricos. Además, este se ha acrecentado por la percepción de los límites del binomio historia-análisis en el caso de la musicología histórica y la crisis de la autoridad etnográfica en la llamada etnomusicología. Este texto examina de forma sintética las propuestas que responden a esta problemática, de la sociología y la semiótica a aquellas derivadas de la hermenéutica que profundizan en la subjetividad (criticism, new musicology y discursos posmodernos), explorando sus fronteras teóricas. A continuación propone una rearticulación de la musicología crítica que, asumiendo la falsa neutralidad de la musicología tradicional respecto a la sociedad, analice sus marcos teóricos e ideológicos, así como los conflictos contenidos en aquellas prácticas sociales en las que se inscribe la música.

Palabras clave: musicología crítica, hermenéutica musical, posmodernidad, criticism

Resum:

La musicologia, anàlogament les ciències socials, es caracteritza pel seu caràcter gnoseològicament feble, que ha propiaciat un constant debat sobre els seus fonaments teòrics. D’altra banda, aquest s’ha incrementat per la percepció dels límits del binomi historia-anàlisi en el cas de la musicologia històrica i la crisi de l’autoritat etnogràfica en la denominada etnomusicología. Aquest text examina de forma sintètica les propostes que responen a aquesta problemàtica, de la sociologia i la semiòtica a aquelles derivades de l’hermenèutica que aprofundeixen en la subjectivitat (criticism, new musicology i discursos postmoderns), explorant les seues fronteres teòriques. A continuació proposa una rearticulació de la musicologia crítica que, assumint la falsa neutralitat de la musicologia tradicional respecte a la societat, analitze els seus marcs teòrics i ideològics, així com els conflictes continguts en les pràctiques socials en les quals s’inscriu la música.

Paraules clau: musicologia crítica, hermenèutica musical, posmodernitat, criticism

 

Abstract:

Musicology, in similarity with social sciences, is characterized by its gnoseological weakness that has favoured a constant debate about its theoric foundations. In addition, this has been increased by the perception of the limits of the history-analysis binomial in the case of historical musicology and the crisis of ethnographic authority in the so-called ethnomusicology. This paper examines in a synthetic way the models and theories that deal with these circumstances, from sociology and semiotics to those derived from hermeneutics that deep in subjectivity (criticism, new musicology and postmodern discourses), exploring its theoretical boundaries. Then proposes a rearticulation of critical musicology which, assuming the false neutrality of traditional musicology with respect to society, analyzes its theoretical and ideological frameworks, as well as the conflicts contained in those social practices in which music is inscribed.

 

Key words: critical musicology, musical hermeneutics, posmodernism, criticism

LEER ARTÍCULO COMPLETO: Musicología de la sospecha

Crriculum de Marcelo Jaume