Per Irene Peris Marco
Tots hem escoltat els tòpics de la paraula Erasmus: una vivència única que recordaràs tota la vida plena de grans experiències, bons records, intercanvis culturals, noves amistats, aprenentatges i coneixements diferents, etc.
Després d’haver fet un curs d’Erasmus a Brussel·les, puc confirmar-ho. Ha sigut una experiència única en tots els aspectes. Us ho conte:
Fa anys, mentre realitzava els estudis de farmàcia, va nàixer el desig de fer un programa Erasmus. Malauradament, estar realitzant simultàniament els estudis a la Universitat amb els del Conservatori Professional complicava la situació. Però amb l’inici dels estudis superiors de Musicologia al CSMV, es va tornar a obrir la porta, i l’Erasmus era possible.
La primera batalla va ser trobar un lloc francòfon que fóra compatible amb els estudis de Musicologia. En Bèlgica, aquesta especialitat també pot ser impartida a nivell universitari. Tan sols calia crear un conveni entre les dues institucions perquè el somni es tornara real. Després de molts mesos de correus i gràcies a la inestimable ajuda del nostre coordinador Francesc Gaya, es va aconseguir crear un acord que permetera als alumnes del CSMV estudiar a la ULB (Universitat Lliure de Brussel·les). Malauradament, a causa del llarg procés burocràtic, vaig haver d’incorporar-me al segon semestre del curs. Per tant, vaig realitzar altres sol·licituds per al primer semestre. Algunes d’elles van ser rebutjades, i és una situació frustrant i decebedora, però no heu de perdre l’esperança! En maig vam rebre la notícia: l’ acceptació al Conservatori de Namur, anomenat IMEP, en l’especialitat de Formació i Pedagogia Musical.
Comença l’aventura! L’arribada a Brussel·les, la instal·lació i la preparació. Us recomane arribar unes setmanes abans de l’inici del curs per tindre el temps d’adaptar-se. Si us ofereixen l’opció de fer la setmana d’integració o un curs d’idioma, no dubteu i apunteu-vos! És molt important per conèixer la resta de companys Erasmus, aprendre l’idioma i realitzar les activitats per divertir-se i integrar-se fàcilment. Personalment, he de dir que van ser dues setmanes idíl·liques: el curs de francès, passejos en bici per conèixer la ciutat, visita a una cerveseria i a una abadia, jocs de pistes, cinema, festes, sopars temàtics, concerts… Una meravella!
L’organització a l’IMEP fou un poc complexa a l’inici: la confirmació d’assignatures, la creació i selecció d’horaris… Sincerament, anava prou perduda perquè el sistema és molt diferent al nostre. Us aconselle que no dubteu en demandar ajuda als coordinadors, professorat i companys. Per sort, l’amabilitat, bon tracte i comprensió són conceptes molt presents amb els estudiants Erasmus.
Després d’unes setmanes de classe, i ja adaptada, l’experiència Erasmus anava agafant forma. Però de sobte, el que ningú planifica ni espera: xicotet accident, hospital, os del peu trencat …i quasi 2 mesos d’immobilitat!!
Mai m’havia trencat res i havia de passar-me quan estic lluny de casa. El planning idíl·lic es converteix en un malson, ja que, a més de tot, seran 3 mesos posteriors de rehabilitació i tractaments. Un drama!
Ni aquest “incident”, ni viure en un 4rt pis sense ascensor van aturar les ganes de seguir aprenent. Però tot va complicar-se: havia de despertar-me a les 6 del matí i fer 4h de transport diàries (quatre busos i dos trens!) per seguir aprofitant l’oportunitat de l’intercanvi i les noves metodologies d’ensenyament i continguts.
I, a sobre, la recuperació va ser més lenta del previst perquè vaig arribar als exàmens de gener coixejant i amb crosses. Intentava restablir-me el més aviat possible per començar plenament la nova experiència a la Universitat de Brussel·les.
I va funcionar. L’inici a l’ULB fou més senzill a nivell organitzatiu i les possibilitats que oferien eren el somni fet realitat: biblioteques amb catàlegs immensos, espais de treball, visites a arxius històrics, conferències, seminaris, cursos d’idiomes, concerts i activitats per als estudiant Erasmus de tot tipus (viatges, visites culturals, cinema, karaoke, sopars, etc.).
Semblava que començava a viure l’Erasmus plenament, a nivell d’estudis, de cultura, d’esports i socialment. Però el destí tenia reservada una altra aventura: El COVID-19!!! No cal que explique les conseqüències del virus per als lectors d’aquest relat. El Drama 2.0 al curs 2019/2020.
Aquest “incident” tampoc no va aturar les ganes de continuar estudiant: tot i que el format era inusual i encara poc desenvolupat, les classes van continuar via online, segons el mètode escollit per cada professor (classes per teams, vídeos explicatius per youtube, enregistraments de podcasts, realització de treballs, etc.).
L’aventura podria acabar ací, però queda UN ALTRE incident: durant la primera setmana de confinament, un trosset de queixal va decidir “fugir”. Trobar un dentista fou una odissea perquè la majoria estaven tancats per la crisi sanitària. Afortunadament, vaig trobar un dentista de guàrdia que va fer una intervenció temporal per millorar la situació.
Setmanes després, un especialista va solucionar el problema. No vos diré quan va costar la broma per no espantar-vos, però vos diré un consell de “desgraciadeta”: feu una visita al vostre dentista abans d’anar-se’n d’Erasmus, per prevenció. Mai sabem el que pot passar.
Per acabar, dir-vos que aquest tipus d’experiències et fan més fort, i et demostren que cal estar preparats per combatre les adversitats que presenta la vida. Seguisc esperant poder tornar a casa perquè van cancel·lar el meu vol. Però espere més valenta, espavilada, i amb més capacitat de resoldre imprevistos que tenia abans d’eixir de València. Salut i Música!
Dejar una contestacion