Por David Heredia
Ángela Gómez és estudiant de quart de composició al CSMV. Parlem amb ella de la seua participació en la tercera edició del Festival Internacional de Saxòfon SuecaSax, en el qual es va estrenar la seua obra Psiquedèlic, per a quartet de saxòfons. El concert va tindre lloc el passat 9 de Desembre.
- H.: Amb un nom d’obra així, resulta inevitable preguntar-te per l’orige. Explíca’ns una mica, per què psiquedèlic?
À. G.: “Psiquedèlic” és l’estat psíquic que, a causa de certes drogues, demostra una exaltació de la consciència i una alteració de la percepció. És per això que les drogues provoquen moments d’exaltació i calma repentins, considerats il·lusions i al·lucinacions. Amb aquest pretext s’intenta construir un entramat i discurs sonor que evoque aquestes sensacions psiquedèliques i de sobresalts, amb passatges aleatoris com si d’una bogeria es tractara.
- H.: I, com consegueixes transmetre eixe estat?
À. G.: Bé, no és fàcil transmetre aquestes sensacions ja que a cada persona li afecta d’una manera diferent, però el més comú és, com he esmentat abans, els moments d’exaltació i calma repentins. Per tant, la paraula clau seria ‘contrastos’, tant de dinàmica, amb crescendos molt exagerats, com de textura i tempo.
- H.: Ens parles de passatges aleatoris, supose que et refereixes a aleatorietat controlada. Quines altres tècniques has emprat en aquesta obra?
À. G.: Sí, done unes pautes de les sonoritats que vull en un determinat moment però deixe llibertat a l’intèrpret en quant a nombre de repeticions, l’ordre i la durada dels elements.
En quant a tècniques, he emprat les anomenades ‘tècniques esteses’, que, avui dia, la majoria d’intèrprets les tenen més que controlades, des de sonoritats eòliques, slaps, frullati, multifònics, etc. En aquesta obra en concret, els multifònics tenen un paper rellevant ja que buscava sonoritats distorsionades i trencades.
- H.: Com valores l’experiència de poder treballar la teua obra amb el grup Klexos?
À. G.: Sempre és interessant i molt constructiu poder treballar les obres amb els intèrprets ja que, en un moment donat, s’hi poden provar alternatives a un determinat plantejament per a obtindre la sonoritat desitjada. I en aquest cas va ser així. Ja des del procés de creació de l’obra hem estat en contacte i hem anant resolent dubtes mútuament. L’assaig amb ells va ser molt dinàmic, i, tot i que són molt joves m’han demostrat una gran professionalitat i implicació en l’obra, fins i tot em van fer algunes propostes d’interpretació interessants. Així que l’experiència, sens dubte, ha estat molt positiva.
D.H.: Tornant a l’obra, ¿per què un quartet de saxòfons?
À. G.: Doncs va ser un encàrreg del Suecasax.
D.H.: En l’últim any has tingut un l’encàrreg del SuecaSax, un concert a la MostraSonora, altre encàrreg de la VIPA en juny d’aquest any i el concert a l’edició de 2017 de l’ENSEMS. Pareix una molt bona indicació tots estos esdeveniments, ¿no?
À. G.: La veritat que estic molt contenta per les oportunitats que m’han sorgit ja que són festivals amb renom, especialment Ensems. Açò em suposa una motivació extra per seguir treballant i formant-me. Al mateix temps, em pareix necessari que festivals d’aquest calibre donen oportunitat als nous creadors d’iniciar-se en aquest món ja que el grau d’aprenentatge que s’obté d’experiències com aquestes és molt alt: treballar amb una limitació de temps, amb formacions preestablertes, un cert minutatge, poder estar en contacte amb els intèrprets durant el procés de creació i assistir als assajos per treballar l’obra. Cal dir també que he tingut moltíssima sort amb les formacions que han interpretat les meues obres, l’Antara Grup, Klexos i el Brouwer Trio. És un goig!
Dejar una contestacion