Per Neus Molero i Beneito
El passat 10 de març l’aula de clarinet del CSMV va tindre el plaer d’organitzar una xerrada dedicada a una obra mestra dedicada a aquest instrument, la Première Rhapsodie de C. Debussy. La ponent ha estat Miriam Cárcel Márquez, professora de clarinet del Conservatori Professional de Música i Dansa de Riba-roja. Després de graduar-se al CSMV, Miriam ha format part d’orquestres professionals, com ara l’Orquesta Reino de Aragón o Euskadiko Orkestra. A més a més, aquesta ponència és el resultat del seu Treball Fi de Màster.
En aquesta peça, Debussy és capaç de sintetitzar totes les dificultats tècniques i interpretatives de l’instrument en una duració d’uns huit minuts. En conseqüència, constitueix un dels pilars del repertori del clarinet, i així ha esdevingut, per exemple, obra obligada en moltes proves orquestrals.
La primera part del col·loqui es va centrar en l’explicació i l’anàlisi històrica de la figura del virtuós en el camp de la música, ja que la ponència girava entorn de tres interpretacions diferents de la Première Rhapsodie a càrrec de virtuosos del clarinet, en concret Sabine Meyer (solista internacional), Nicolas Baldeyrou (Orchestre Philharmonique de Radio France) i Josep Fuster (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya).
La segona part de la conferència va estar dedicada a l’obra en qüestió. Començant per la motivació de la composició, des de principis del segle XX, el compositor francés Debussy era membre del jurat de les proves d’ingrés al Conservatori Superior de Música de París. D’aquesta manera, va rebre l’encàrrec de compondre una obra per a l’examen de clarinet de l’any 1910: la Première Rhapsodie.
L’estrena de l’obra va tenir lloc en un concert de la Société Musicale Indépendante a la Sala Gaveau de la capital francesa el 16 de gener del 1911, a càrrec del clarinetista Paul Mimart. No va ser fins a l’estiu d’aquell mateix any que Debussy va realitzar una orquestració de l’obra, ja que estava escrita originalment per a clarinet i piano.
Musicalment, l’obra s’engloba dins de l’impressionisme, un estil iniciat a finals del segle XIX. Pel que fa a les seues característiques, en podem emfasitzar la creació de sons i colors nous, que contrasten entre les diferents seccions de l’obra. També hi ha fragments amb l’harmonia estàtica, els quals produeixen ambients onírics. De fet, la rapsòdia s’inicia amb la indicació Rèvereusement lent (“oníricament lent”).
mençant per la motivació de la composició, des de principis del segle XX, el compositor francés Debussy era membre del jurat de les proves d’ingrés al Conservatori Superior de Música de París. D’aquesta manera, va rebre l’encàrrec de compondre una obra per a l’examen de clarinet de l’any 1910: la Première Rhapsodie.
L’estrena de l’obra va tenir lloc en un concert de la Société Musicale Indépendante a la Sala Gaveau de la capital francesa el 16 de gener del 1911, a càrrec del clarinetista Paul Mimart. No va ser fins a l’estiu d’aquell mateix any que Debussy va realitzar una orquestració de l’obra, ja que estava escrita originalment per a clarinet i piano.
Musicalment, l’obra s’engloba dins de l’impressionisme, un estil iniciat a finals del segle XIX. Pel que fa a les seues característiques, en podem emfasitzar la creació de sons i colors nous, que contrasten entre les diferents seccions de l’obra. També hi ha fragments amb l’harmonia estàtica, els quals produeixen ambients onírics. De fet, la rapsòdia s’inicia amb la indicació Rèvereusement lent (“oníricament lent”).
Dejar una contestacion