HISTÒRIA DEL SOLDAT. Interpretació de la part de percussió.

Per Manel Ramada

Introducció
Aquesta obra mestra de la música de cambra per a percussió va ser escrita per Igor Stravinski en 1918 en Morges, Suïssa. L’estrena va ser el 28 de setembre de 1918 a Lausana, i el conjunt va estar dirigit per Ernest Ansermet. El percussionista va ser Max Jacobi, que era timbaler de l’Orquestra de Zurich.

El nom de la peça s’escriu correctament com Histoire du Soldat i no L’Histoire du Soldat, que va ser utilitzat incorrectament per moltes persones (inclòs jo mateix) durant anys.[1] En les meues classes de multipercussió de primer curs de grau superior m’agrada començar amb aquesta obra, ja que va ser la primera que es va escriure per a un set de multipercussió, encara que no a «solo», sinó dins d’un grup de cambra. En el grau professional de percussió molts alumnes toquen l’obra de Charles Delancey The love of l’histoire, escrita en 1973, que és una peça inspirada en l’obra de Stravinski, però que moltes vegades aquesta no la coneixen o no l’han estudiada. Per això crec que és molt important conèixer a fons aquesta obra mestra. Stravinski va reconèixer obertament la importància de la música popular estatunidenca durant el procés de composició, on va incorporar elements del jazz com el ragtime (que va començar a absorbir de les partitures que Ansermet li va donar), la música popular espanyola (pasdoble de la Marxa Reial) i les formes de ball com el tango i el vals.

La meua elecció d’instruments va estar influenciada pel descobriment del jazz estatunidenc. El conjunt musical s’assembla a la banda de jazz en què cada categoria instrumental està representada. Els instruments en si són legítims del jazz, excepte el fagot, que és el meu substitut del saxòfon.[2]

Stravinski va escriure que durant el procés de composició va comprar diversos instruments de percussió en una botiga de Lausana i va aprendre a tocar-los per provar els diferents ritmes, la qual cosa indica que va escriure ell mateix la col·locació dels instruments i molts altres detalls, com les baquetes, baquetacions i diferents àrees.[3]

[1] Segons Robert Kraft a la partitura de percussió de W. Kraft de 1965.

[2] Watkins, Glenn , 1994. Pyramids at the Louvre: Music, Culture, and Collage from Stravinsky to the Postmodernists. Londres: The Belknap Press of Harvard University Press.

[3] Stravinsky, Igor & Robert Craft, 1962. Expositions and Developments. Garden City, NY: Doubleday.

LEER ARTÍCULO COMPLETO: Manel Ramada. Història del soldat.J01