Per Àngela Boix
Sobre el taller i el professor
El passat 14 de novembre va tindre lloc al conservatori un taller/masterclass anomenat Folk and World music, el qual tractava sobre la música i cultura típica de diferents regions del món. Va estar organitzat per Maria Ángeles López Fogués, professora del departament de pedagogia i musicología del nostre centre, i es va dur a terme simultàniament amb un altre taller sobre música coral.
El professor convidat per impartir aquesta masterclass va ser el saxofonista suec Pär Morberg. Va estudiar en l’acadèmia de música o Musikhögskolan de Malmö, Suècia. Actualment és director i coreògraf de la SkåneFolk Youth Ensemble, i treballa per visibilitzar i contribuir a la música folcòrica de les diferents cultures d’arreu del món, sobre la qual té publicats diversos àlbums.
Sobre la masterclass
El taller va consistir en l’escolta activa i l’interpretació conjunta de 4 cançons populars de diferents llocs del món que ens va donar a conéixer Pär. Aquest va tindre una duració de 3 hores, les quals es van dividir en dos parts.
En la primera part disposàvem d’un piano a quatre mans, un trombó, dos bombardins, una tuba, dos percussionistes, dos trompetes i un cello. Vam començar per treballar una polka molt poc coneguda més enllà de les fronteres del seu país anomenada Rouepolskan, pròpia de la ciutat de Skåne, Suècia. Abans que res, el professor la va interpretar amb el seu saxòfon soprà i ens va explicar la tonalitat, el tempo i el caràcter d’aquesta, ja que la polska és una dansa típica dels països de l’est d’Europa.
La metodologia del taller consistia en què el professor tocava tota la cançó sencera, i després la dividia en passatges xicotets per a que tots poguérem escoltar, reconéixer les notes i tocar-les. Nosaltres memoritzàvem cada passatge i quan ja el podíem recordar bé, passàvem als compassos següents, i així fins poder tocar tota la cançó de manera fluïda. Tot açò ho féiem de manera auditiva, ja que sols vam accedir a una partitura perquè els acords eren més complicats de recordat, però després d’haver-la memoritzada igual que la resta de peces.
Primer, tocàvem tots a l’uníson i, a mesura que s’anaven assegurant les notes, anàvem afegint els ritmes i acords que ens explicava Pär. La percussió imitava els ritmes típics de cada cançó, mentre que el metall greu feia la nota fonamental dels acords en el tempo o ritme necessari i el piano omplia amb els acords complets, tot açò mentre la resta d’instruments i el professor interpretaven la melodia.
La segona peça popular que vam tocar s’anomena Di Sapozhkelekh, i és típica d’Ucraïna. També se la coneix amb el nom de My boots i parla d’amor. Aquesta és un tant més coneguda que l’anterior i se’n poden trobar diferents versions a Internet. Consta de dues parts, i la tornada de la cançó està en La lidi, sent els acords d’aquesta els següents:
Am – Ebdim – Am – Am – Am – Ebdim – Am – Am/G – C – C – Dm – Dm – Am/E – E7 – Am – Am
La segona part ha sigut igual, però amb cançons diferents. Els instruments que vam estar en aquesta eren el piano, un trombó, una tuba, un clarinet, una flauta i un cello. La primera peça que vam aprendre va ser Lamma Bada Yatahanna, típica de Granada, suposadament de l’època aràbica. És una Muwashshah, una espècie de forma musical i poètica composada per Lisan al-Din Ibn al-Khatib.
El professor ens va explicar l’escala en què estava escrita; una espècie de Re frigi amb alguna nota alterada, i vam introduir un poc d’improvització sobre aquesta. D’un en un, improvitzàvem un xicotet fragment a partir de l’escala mentre la resta de companys tocàvem una pedal de tònica. Seguidament, vam passar a tocar la cançó mitjançant el mateix procediment que amb les anteriors; Pär tocava els fragments i a base de repetir-los unes tres o quatre vegades els anàvem memoritzant i acumulant fins aconseguir recordar tota la cançó.
Amb aquesta peça va ser un tant diferent ja que, quan ja podíem recordar la melodia, ens va facilitar una partitura amb els acords, ja que la serie harmònica de què disposava era massa complicada per poder recordar-la tan fàcilment com les notes. A més, el compàs i el ritme resultaven bastant més complicats. Estava composada en un compàs de 10/8, el qual ens va explicar que s’interpreta de la següent manera: s’agrupen els temps en 3 + 2 + 2 + 3 i es canten així: Dum (Es) Dum – Tek (Es) – Dum Dum – Tek (Es Es) mentre es fa una espècie de percussió corporal amb els peus i les mans seguint cada temps.
A partir de la partitura, vam tocar conjuntament. L’estructura va ser la següent: primer una introducció improvitzada, seguint el mateix procediment que havíem fet abans de tocar un fragment sobre l’escala mentre la resta de companys feien una pedal de Re; després una xicoteta introducció sobre els graus V i I, i ja després la partitura. Cada instrument feia la part que li pertocava, tal i com havíem fet abans, mentre intentàvem afegir xicotetes improvitzacions o ornaments on cadascú considerara oportú.
Per últim, vam començar a memoritzar una altra cançó pròpia d’Oslo, però que no ens va donar temps a aprofundir tant com amb les altres.
En la meua opinió, va ser un taller bastant interessant i entretingut. És bonic escoltar cançons populars d’altres països, ja que és una manera de veure les diferents tonalitats, escales, modes i ritmes que s’utilitzen en altres cultures musicals, com també descobrir la manera d’interpretar-les i de treballar-les que tenen els músics professors d’altres països. A més, com ho hem treballat tot auditivament, pense que ha sigut un bon treball musical el que vam haver de fer tots per poder escoltar, recordar i tocar les melodies, ritmes i acords que ens demanava el professor.
Dejar una contestacion