Por Joana Serra Quesada
Els dies 6 i 7 de febrer van tindre lloc diverses classes magistrals de perfeccionament de clarinet a càrrec de Javier Balaguer Doménech, clarinet solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de la ciutat de València.
Javier Balaguer Doménech va cursar els seus estudis als Conservatoris Superiors de València i Múrcia, en els quals va obtindre bones qualificacions. Va perfeccionar els seus estudis amb grans clarinetistes nacionals i internacionals com Andrés Zarzo, Vicente Peñarrocha, Hans Deizner, Alfred Prinz, Wolfang Meyer i, especialment, Pascal Moragues, professor del Conservatori Nacional Superior de Música de París.
Durant la seua trajectòria professional ha col·laborat amb l’Orquestra de València, l’Orquestra de Cadaqués, l’Orquestra de Cambra d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de Madrid, l’Orquestra Clàssica de Madrid, l’Orquestra Simfònica de Castella i Lleó i l’Orquestra de RTVE, entre d’altres. Paral·lelament, també ha desenvolupat una tasca docent on ha sigut catedràtic del Conservatori Superior de Música de Salamanca, professor de diversos Màsters Universitaris i professor de l’Orquestra Ciutat de Granada, entre d’altres tasques.
En l’actualitat, és clarinet solista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, tasca que combina amb la seua llavor docent en la qual imparteix masterclass a diversos centres superiors de música. És en aquest context, precisament, en el qual es va desenvolupar l’activitat de què fem la present ressenya.
Durant les classes va haver-hi d’una amplia assistència per part de l’alumnat, i també es comptà amb la presència del cos de professors de clarinet del conservatori, els membres del qual hi van ser presents en tot moment. A més a més, cal remarcar la presència i faena del pianista acompanyant, paper desenvolupat per una altra professora del centre.
Es van treballar diferents obres del repertori per a clarinet, com ara el Concert per a clarinet en La major, K622 de W. A. Mozart, el Concert per a clarinet Op. 57 de C. Nielsen, el Concert per a clarinet i orquestra d’A. Copland i Bucolique per a clarinet i piano d’E. Bozza, entre d’altres.
Durant tota la masterclass es van aportar observacions molt interessants sobre la fluïdesa de l’aire, apreciacions sobre com hauria de ser el vibrato en el clarinet, diverses observacions sobre una correcta articulació i els diferents tipus. També, sobre la importància del suport de l’aire en la interpretació d’alguns passatges del concert de Copland o la importància de la fluïdesa de l’aire per obtindre una bona articulació en el concert de Mozart.
Es va remarcar també la importància del control de l’aire envers l’embocadura, i es veié que el primer és més determinant per a la consecució d’un bon fraseig. També, es va parlar de la importància dels materials de què es disposa i es va remarcar que “no es pot supeditar el so al material amb el qual es toca”.
Un altre aspecte que es va tractar va ser el moviment corporal. Un dels consells que es va 
donar és que mentre s’està atenent a qüestions tècniques musicals és convenient no moure’s durant l’estudi. Paral·lelament, també es va comentar que un moviment excessiu durant la interpretació pot interferir-hi enviant missatges a l’espectador que no són necessaris. Per tant, s’ha de fer un treball posterior per determinar si el moviment corporal de l’executant és adequat.
Durant pràcticament totes les sessions es va utilitzar el cant com a recurs docent per tal de fer entendre a l’alumne el fraseig de les obres, així com la pròpia interpretació amb el clarinet. En aquest sentit, també es va parlar de la gran importància de la direcció de l’aire pel que fa al fraseig sempre tenint en compte la igualtat entre les notes.
Un altre punt important va ser fer consciència que la connexió amb l’orquestra, en aquest cas la pianista, ha de ser constant. S’ha de tindre en compte el fraseig, l’articulació, els matisos, la intencionalitat i tot allò que és important per a una bona interpretació conjunta.
Finalment, cal destacar que va haver-hi una bona actitud i disposició per part de tot l’alumnat que hi va participar, i com a resultat, es va veure una evolució en les interpretacions corresponents cap al final de la sessió. Va ser una experiència d’aprenentatge enriquidora.
Dejar una contestacion