Per Adriana Orts Martorell
Jordi Reig fou professor de musicologia al CSMV entre el 2004 i el 2015 i publica la seua tesi doctoral l’any 2006 sobre el llenguatge musical en la tradició oral valenciana. Te una àmplia experiència en el camp de la música pràctica, en primer lloc com a membre del grup Al tall des del 1986 fins la seua dissolució al 2013, i en segon lloc com a director musical de Els pavesos.
Gracia Llorca Llinares, egressada del CSMV en l’especialitat de musicologia. És titulada també en traducció i interpretació per l’UV i la universitat Jaume I. Realitza la seua tesi doctoral en la Universitat de Tübingen sobre la música a la Comunitat de Taizé, suportada en una beca estudiantil, a més de ser guardonada amb importants premis en el camp de la traducció.
Les segones Jornades de Musicologia vingueren de la mà de dos investigadors molt vinculats amb el CSMV: Jordi Reig, antic professor del conservatori, i Gracia Llorca, antiga alumna. Ambdós representen dos generacions distintes de la rama de l’etnomusicologia, principal protagonista de la jornada. A través de les seues ponències, els assistents van poder fer-se una idea global de la situació de la disciplina tant en el panorama local com en el panorama internacional.
En primer lloc, Jordi Reig personifica el pas de l’estudi del folklore a l’etnomusicologia, tant en la seua trajectòria artística com en l’acadèmica. En la seua ponència, Reig, ens parla dels objectes perduts de la musicologia, és a dir, tots aquells camps d’estudi que han estat desatesos pels investigadors, en aquest cas, la jota valenciana. L’expert en música tradicional valenciana ens proposa fer un estudi quasi anatòmic-forense, segons diu ell mateix, d’aquest gènere tan popular del territori valencià.
La jota ha esdevingut un element folklòric dins de la identitat del poble valencià, i com a tot objecte folkloritzat, cal tindre cura de que no es convertisca en un producte simplificat únicament en el tòpic. Per sort, queden quantitat de mostres enregistrades i emmagatzemades en diferents fons sonors, tant públics com privats. En el primer grup destaquen els fons de la Fonoteca cultural, les donacions de Manuel Palau i les de Salvador Seguí, juntament amb altres enregistraments professionals. Quant als fons sonors privats, els més importants continuen sent els de Fermín Pardo i els de Pep Gimeno “Botifarra”, recol·lectats al llarg de tota una vida dedicada a la preservació de la música tradicional valenciana. En la primera part de la seua ponència, l’experimentat investigador dona una sèrie de dades claus a tindre en conter per a tot aquell que vullga seguir el seu camí en el camp de la musicologia, una espècie de mapa per a que la pregunta “on trobar les jotes?”, no siga tan difícil de contestar.
La segona part de la seua ponència la centrarà en els aspectes més pràctics de la jota: el seu ritme, l’estructura, tan lligada a la lletra, les melodies, els patrons harmònics, etc. El principal problema que planteja respecte a la comprensió de les jotes és la convivència que presenten d’un ritme ternari en la instrumentació i un ritme binari a la línia melòdica. Aquesta coexistència d’allò binari amb allò ternari seria, segons Jordi Reig, el factor que atorga el caràcter típic de la jota valenciana. No obstant, no és difícil veure com aquest tret és a menut obviat pels intèrprets menys informats sobre el gènere, o millor dit, més informats sobre la música culta que aprenem als conservatoris.
La segona ponència del dia, com ja hem dit, va vindre de la mà de Gracia Llorca Llinares, y va tindre com a tema la música a la Comunitat de Taizé. Així doncs, mentre que Jordi Reig ens aportava un repàs per algunes de les problemàtiques pròpies de l’etnomusicologia a l’àmbit local valencià, Gracia Llorca ens ofereix una ullada a la situació de la disciplina més enllà de les fronteres del territori valencià. En la seua conferència, la jove investigadora exposa les conclusions extretes a partir del treball de camp realitzat a la comunitat de Taizé.
El primer que crida l’atenció sobre Taizé és el seu plantejament: una comunitat monàstica que acull totes les confessions del cristianisme, des de la catòlica fins la luterana, l’evangèlica, l’ortodoxa, etc.. Periòdicament, Taizé obri les seues portes i acull als milers de pelegrins que es desplacen de tot arreu del món per a conviure junt als germans de la comunitat durant prop d’una setmana.
Així doncs, nacionalitats, llengües i confessions diferents conflueixen en un espai favorable per a aquesta convivència. Llorca, molt influenciada per la seua formació de traductora i tal vegada seduïda per aquesta convivència d’idiomes, centra els seus esforços en tractar d’esbrinar quin és el pes de la música en aquesta nova litúrgia unificadora. A la seua ponència, l’antiga alumna del conservatori explica pas a pas cada decisió que va prendre a l’hora d’investigar aquesta comunitat, definitivament una informació preciosa que qualsevol estudiant de musicologia hauria d’atresorar i fer us en les seues futures investigacions.
La hipòtesi de la investigadora sobre la importància de la música en la configuració d’aquesta litúrgia es veu reafirmada a través de les entrevistes realitzades als assistents, les gravacions en directe i la pròpia experiència com a participant activa de la comunitat durant una setmana. La música esdevé aquest element unificador mitjançant el qual es poden cantar els diferents cants de l’ofici en més de 51 llengües, a més d’actuar com a catalitzador de l’emoció grupal.
En conclusió, tant Jordi Reig com Gracia Llorca resulten ser dos professionals dels quals l’alumnat del CSMV pot aprendre molt. Per una banda, Reig, amb la seua experiència al camp de la música tradicional valenciana i els innumerables exemples musicals amb els que ha il·lustrat les seues magistrals explicacions, va deixar en ganes de més a tota l’audiència que el va escoltar atentament. Per altra banda, Gracia Llorca, amb la presentació de la seua metodologia ordenada i clara, i amb la seua experiència com a jove investigadora en l’àmbit internacional, suposa tot un referent per a l’alumnat del CSMV, el qual va prendre bona nota dels seus consells durant el transcurs de la ponència.
Dejar una contestacion