Per Vicent Adsuara Mora
La setmana entre el 21 i 25 de novembre vaig fer una estança de formació Erasmus+ al Departament de Música de la Universitat París 8. La Universitat París 8 Vincennes – Saint-Denis nasqué en 1969, com a resultat de la revolució intel·lectual i educativa que va seguir als fets de maig del 68. Alguns noms il·lustres han impartit classe ací, com per exemple Gilles Deleuze o Michel Focault. Des de 1980 té el seu campus a Saint-Denis, una localitat molt propera a París, situada al nord.
El pla d’estudis francés optà per una estructura de grau i màster 3+2, el que vol dir que l’alumnat cursa durant 3 anys un grau i, si continua al màster, aquest dura 2 anys més. El Departament de Música de París 8 ofereix el Grau en Musicologia, que al mateix temps es divideix en tres itineraris: Musicologia i pràctiques musicals, Interpretació i oficis de la música, i Músiques actuals. Així mateix, ofereix dos màsters: Màster en Creació musical i sonora, i Màster en Teories i pràctiques de la música. Aquest darrer inclou quatre especialitzacions temàtiques: Investigació musicològica o etnomusicològica, Composició o realització musical, Pedagogia musical, i Improvisació i creació musical. Finalment, també ofereix programes de doctorat, entre els quals es troba el Doctorat en Estètica, ciència i tecnologia de les arts, especialitat en Música.
Com a professor del departament de Sonologia del CSMV, la meua visita estigué centrada en les assignatures dintre de la matèria de Composició assistida per ordinador, impartides –entre d’altres– pels professors Alain Bonardi (http://alainbonardi.net) o Anne Sèdes (https://paris8.academia.edu/AnneSedes), i també en el taller de Composició, impartit per José Manuel López López (https://josemanuel-lopezlopez.com). En principi la meua estança només era formativa, però vaig parlar amb el professor Bonardi –el meu estimat amfitrió– i vaig veure desitjable poder participar d’alguna manera més activa, i així va ser.
El dia 21 vaig passar la jornada a la Maison des Sciences de l’Homme Paris Nord (https://www.mshparisnord.fr), un centre d’investigació on està adscrit l’alumnat de doctorat. Vaig començar la jornada assistint a un assaig de defensa de tesi d’una alumna del pla de doctorat de la universitat. S’emmarcava dintre del seminari doctoral impartit per Alain Bonardi i Anne Sèdes. A més dels professors, assistien també els companys estudiants de doctorat. Tothom va escoltar atentament l’exposició de l’alumna i, a continuació, tant professorat com alumnat va oferir les seues impressions a la doctoranda per a millorar la seua exposició de cara al dia següent, quan es defenia la tesi. A continuació, tal i com m’havia proposat el professor Bonardi, vaig realitzar una presentació on vaig oferir una visió general de la meua activitat investigadora i artística al mateix públic. Tant l’assaig de defensa com la meua exposició tingué lloc a l’estudi del MSH.
Per concloure el dia, vaig ser convidat a conèixer el projecte BBDMI (Body Brain Digital Music Instruments,https://bbdmi.nakala.fr). L’equip del projecte inclou als mateixos professors Bonardi i Sèdes, a més d’altres destacats com Atau Tanaka, pioner en la matèria. Fou David Fierro, un enginyer doctorand que participa al projecte, el que em va fer una demostració de les possibilitats d’una placa que registra l’activitat muscular i també la cerebral. A més, estan desenvolupant una llibreria d’objectes per al software Max/MSP que veurà la llum en dates ben pròximes. Fou un dia ben complet i interessant.
El dia 22 tingué lloc la defensa de la tesi citada abans, i cal esmentar la presència al tribunal de l’eminent doctor Curtis Roads. Tot un luxe.
El dia 23 el vaig dedicar a preparar el taller que vaig realitzar el dia 24 amb la classe de tercer curs del professor Bonardi. La seua assignatura es basa en els programes Pure Data i Max/MSP. La meua proposta va ser fer un taller mixt, on l’alumnat utilitzaria ràdios analògiques i guitarres i baixos elèctrics per captar i fer audibles les ones electromagnètiques dels aparells electrònics, així com el programa Pure Data per manipular el so en temps real. Inicialment vaig presentar a l’alumnat una exposició de possibilitats de l’electromagnetisme en música. A continuació, amb l’ajuda del professor Bonardi, l’alumnat va fer una recerca sonora dintre de l’aula amb les ràdios i les pastilles de guitarres i baixos elèctrics. Una vegada obtinguts un bon grapat de recursos sonors, vam produir una peça col·lectiva improvisada a partir d’una organització gràfica que va decidir el propi alumnat. Cal dir que a l’inici de la part pràctica l’alumnat es mostrava una mica reticent a participar, una mica inhibit. Amb el pas del temps el sentiment de col·laboració augmentà i finalment la peça col·lectiva va ser molt interessant tant per a l’alumnat com per al professorat.
Finalment, el dia 25 vaig assistir al taller de composició del professor José Manuel López López, que eixe dia consistia en una masterclass de percussió a càrrec de Gorka Catediano. La primera part estigué centrada en les possibilitats sonores d’un bon grapat d’instruments de percussió, mentre que la segona es basà en el test per part d’alguns alumnes de patches de Pure Data per interactuar en temps real amb els instruments de percussió.
He de dir que els tres professors que em van acollir, Alain Bonardi, Anne Sèdes i José Manuel López López, foren molt amables i estigueren a la meua disposició en tot moment, cosa que els agraïsc profundament, ja que em vaig sentir molt ben tractat i atès. El professor Bonardi, si tot va bé, acudirà invitat a través del programa Erasmus+ a les Jornades de Sonologia del CSMV en el mes de febrer de 2023.
Tot això pel que fa a l’activitat acadèmica. Però també vaig tindre un poc de temps per gaudir de les possibilitats culturals que ofereix la ciutat de París.
En quant a concerts, vaig poder assistir a dues actuacions. La primera va ser el dia 24 al Conservatori Superior de Música de París (https://www.conservatoiredeparis.fr/fr), on l’Ensemble Intercontemporain (https://www.ensembleintercontemporain.com/fr/) –acompanyat per alumnat destacat del conservatori– interpretà obres de quatre estudiants de composició del centre. Tot un luxe tant per als estudiants com per al públic assistent. Les quatre obres, de concepcions estètiques radicalment diferents, mostraren les diferents personalitats artístiques dels compositors, així com donaren testimoni també del seu origen internacional divers.
La segona actuació a la que vaig poder assistir va ser a la Philarmonie de París (https://philharmoniedeparis.fr/fr). El concert de la jornada corria a càrrec de les Percussions de Strasbourg (https://www.percussionsdestrasbourg.com/en/), un ensemble de percussió de renom internacional. Una obra de John Cage, But what about the noise of crumpling paper (1985), va servir per encetar el programa que tenia com a protagonista la peça 100 cymbals (2019) de Ryoji Ikeda. La proposta estètica del concert estava basada en una concepció oriental del temps, molt més dilatada del que estem habituats. Però el concert no deixà indiferent ningú, i en el post-concert vaig tindre l’ocasió de debatre amb diversos compositors i musicòlegs, entre els que estava François-Xavier Féron, un especialista en Gerard Grisey del que havia llegit algun article prèviament. Va ser tota una sorpresa conèixer-lo i molt interessant conversar amb ell.
Per acabar la ressenya, comentar que també vaig aprofitar el temps que em quedava per visitar alguns dels museus emblemàtics de la ciutat, com el Centre Pompidou (https://www.centrepompidou.fr/es/), que albergava una interessant exposició temporal de Christian Marclay, per les seues implicacions sonores i musicals, o el Palais de Tokyo (https://palaisdetokyo.com), un centre on s’exposen treballs multidisciplinars actuals.
En resum, una visita acadèmica molt interessant, adobada per un acompanyament cultural de primer nivell, que ha contribuït a tornar a la feina al CSMV amb idees i energies renovades.
Dejar una contestacion