Per Juan José Peláez Vilanova
Resum
El contingut del present article s’enfoca en el llegat musical del mestre de capella de la catedral de Vic Lluís Romeu i Corominas (*Vic –Barcelona–, 1874; †idem, 1937), que en l’actualitat es conserva majoritàriament al Centre de Documentació de l’Orfeó Català –E-Boc–. Com tants altres casos a l’època, la seua carrera es va desenvolupar sota la influència de la reforma litúrgica de Pius X, alhora que també sota les circumstàncies i influències pròpies del context local i regional, fet que en moltes ocasions l’aboca a buscar un equilibri entre la concepció artística i els dictàmens del Vaticà. La seua obra s’ha sotmés a una revisió i classificació minuciosa per tal de valorar la seua producció, tant de forma parcial com global, introduint noves variables a les dades conegudes, per poder veure des d’una nova perspectiva més complexa, allò que fins a la data es coneixia tant de l’autor com de la seua obra.
Paraules clau: Lluís Romeu; catedral de Vic; reforma litúrgica Pius X; Motu Proprio; Acerbo nimis.
Resumen
El contenido del presente artículo se enfoca en el legado musical del maestro de capilla de la catedral de Vic Lluís Romeu i Corominas (*Vic –Barcelona–, 1874; †idem, 1937), que en la actualidad se conserva mayoritariamente al Centre de Documentació de l’Orfeó Català –E-Boc–. Como tantos otros casos en la época, su carrera se desarrolló bajo la influencia de la reforma litúrgica de Pio X, a la vez que bajo las circunstancias y influencias propias del contexto local y regional, hecho que en muchas ocasiones lo llevaba a buscar un equilibrio entre la concepción artística y los dictámenes del Vaticano. Su obra se ha sometido a una revisión y clasificación minuciosa en virtud de valorar su producción, tanto de forma parcial como global, introduciendo nuevas variables a los datos conocidos, para poder ver desde una nueva perspectiva más compleja, aquello que hasta la fecha se conocía tanto del autor como de su obra.
Palabras clave: Lluís Romeu, capilla musical, catedral de Vic, reforma litúrgica Pío X, Motu Proprio, Acerbo nimis.
Abstract
The content of this article focuses on the musical legacy of the chapel master of the Cathedral of Vic Lluís Romeu i Corominas (*Vic –Barcelona–, 1874; †idem, 1937), which is currently mostly preserved in the Center of Documentation of the Orfeó Català –E-Boc–. Like so many other cases at the time, his career developed under the influence of the liturgical reform of Pius X, while also under the circumstances and influences of the local and regional context, which often leads him to seek a balance between the artistic conception and the Vatican rulings. His work has undergone a thorough review and classification in order to assess its production, both partially and globally, introducing new variables to the known data, to see from a new more complex perspective, what was known to date about both the author and his work.
Keywords: Lluís Romeu, musical chapel, Vic Cathedral, Pius X liturgical reform, Motu Proprio, Acerbo nimis.
Context Cultural
L’últim terç del segle XIX a Catalunya està a punt de culminar el corrent conegut com la Renaixença,[1] en el qual han tingut un paper important figures de relleu com Jacint Verdaguer[2] i Jaume Collell,[3] ambdós vigatans i formats al seminari de Vic. Aquesta institució davantera en la formació superior humanística a Catalunya des de feia més d’un segle i clau per a la vida cultural de la ciutat, acolliria també en les seues aules a personalitats influents en el pensament polític i religiós a escala nacional, d’entre els quals destaquen Jaume Balmes[4] –també natural de Vic– i Josep Torras,[5] el qual, a través de les seues tesis i escrits enfilaria aquest corrent cultural modelant-lo en el context de la tradició cristiana i influint en gran mesura a les generacions posteriors de clergues sorgits del seminari. És en aquest cresol cultural en el qual es forma el compositor i mestre de capella català Lluís Romeu i Corominas.
[1] Moviment cultural i literari que tenia la intenció de fer renéixer el Català com a llengua literària i de cultura –després de segles de disglòssia respecte al castellà– i paral·lel a altres similars arreu del teritori espanyol. Vilar, Juan B., Peñafiel, Antonio i Irigoyen, Antonio. Historia y sociabilidad. Murcia: Universidad de Murcia, Servicio de Publicaciones, 2007, p. 526.
[2] Jacint Verdaguer i Santaló (*Folgueroles –Barcelona–, 1845; †Vil·la Joana –Barcelona–, 1902). Clergue i poeta format al seminari de Vic –1855-1870–, on destacaria en llengua, història i literatura, freqüentant, de la mà de Jaume Collell, el Círcol [sic.] Literari. El 1886, en el cim de la seua carrera fou coronat pel bisbe Josep Morgades com a Poeta de Catalunya. Rocafiguera, Francesc. «Jacint Verdaguer i Santaló». Dins: Nomenclàtor. Els noms dels carrers de Vic. Vic: Ajuntament de Vic, 2012, p. 65.
[3] Jaume Collell i Bancells (*Vic –Barcelona–, 1846; †idem, 1932). Clergue, escriptor i poeta, amb un caràcter polifacètic i un notable interés per l’art i l’arqueologia, es va formar al seminari de Vic i a Barcelona on coneixeria a Josep Torras i Bages. Salarich, Miquel i Ylla-Català, Miquel. «Collell i Bancells, Jaume». Dins: Vigatans Il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d’estudis Ausonencs, 1983, pp. 145-153.
[4] Jaume Balmes i Urpià (*Vic –Barcelona, 1810; idem, 1848), filòsof, sociòleg i teòleg vigatà d’una gran influència a Catalunya, què desenvoluparia la seua carrera a cavall entre Barcelona, Madrid i París. Salarich, Miquel i Ylla-Català, Miquel. «Jaume Balmes i Urpià». Ibidem., pp. 107-116.
[5] Josep Torras i Bages (*Les Cabanyes –Barcelona–, 1846; †Vic –Barcelona–, 1916). Eclesiàstic, teòleg i doctor en dret civil i canònic, i consagrat bisbe de Vic el 1899, ministeri que exerciria fins a la seua mort el 1916. Va publicar una gran quantitat de llibres en català, animant a tot el clergat a què també ho fera. El 1892 publica la que seria la seua obra capital, La Tradició Catalana, que es convertiria en el llibre de referència de diverses generacions nacionalistes moderades d’arrel cristiana. Bordas, Miquel. El pensamiento político de Josep Torras i Bages. Tesi doctoral. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2017, pp. 45-74.
Artículo completo: LLUÍS ROMEU I COROMINAS (*1874; †1937). Juan J. Peláez Vilanova
Dejar una contestacion