Entrevista a Vicent Pastor

Entrevista realizada por Alberto Gallego

– En quin any es va crear el grup Tres Fan Ball?

VP: En el 93, en la tardor del 93 i es va crear per uns amics que se’n anàrem d’acampada en la comarca de l’Alt Túria i s’emportàrem els instruments, tots provinents del mon de la dolçaina, érem Eduard Navarro, Fabrici Banyos i jo (Vicent Pastor). Encara que eixos eren el primer instruments que agafàrem, també tocàvem algun més (tarota, sac de gemecs, acordió…), total que férem un repertori allí mig improvisat i a la gent li va agradar, feren rogle i es posaren a ballar, per aquella època ja coneixíem alguns tipus de ball en parella. Vàrem vore que a la gent li agradà i al arribar a València ens plantejàrem preparar un repertori per a tocar amb gent coneguda (Quart de Poblet, etc.) Les primeres actuacions foren com ixes pel·lícules irlandeses, nosaltres tocant damunt de la taula, com si fora una taverna, vam anar fora del local i la gent començà a animar-se i a ballar, poquet a poquet van començar a parlar de nosaltres i van començar a eixir actuacions (Mislata, Burjassot, etc.)

-Els instruments que utilitzeu tenen tots a vore amb el mon tradicional?

VP: Els instruments quadraven perfectament amb el repertori, jo el primer instrument que vaig tocar va ser l’acordió cromàtic i es notava que no quadrava del tot amb el repertori, ja que és posterior a la nostra música, composada per a l’acordió diatònic, el que passa és que aquest últim té unes limitacions al ser diatònic.

Aleshores havia d’anar amb dos o més acordions per poder tocar en diferents tonalitats. Però, això és lo bo dels instruments tradicionals (diatònics), que s’acoblen perfectament al nostre repertori, érem conscients i hem procurat depenent del repertori triar diferents tipus de instruments (mandolina, buzuki…), però el caràcter que ha predominat ha sigut el de la dolçaina perquè el considerem un instrument autòcton.

-Heu rebut en alguna ocasió ensenyances musicals reglades orientades cap al vostre instrument?

VP: Hem sigut autodidactes amb ajuda d’algun curset (Pirineus…), en aquella època soles tocàvem l’acordió diatònic un amic (l’Amadeu Vidal) i jo, no hi havia moltes possibilitats de formar-se d’una manera reglada. Depenent de l’instrument eren necessàries més o menys classes. Al principi del segle XX hi havia rondalles a tots els pobles, que era una oportunitat per aprendre a tocar instruments tradicionals, però poc a poc s’anaren perdent moltes. La gent cantava música popular en moltíssimes situacions, quan anaven a treballar, en les festes… aleshores no hi havia amplificació ni equips de so, tot es feia mitjançant el cant i els instruments acústics. A més, als moviments migratoris per treball es produïa un intercanvi cultural molt important, es cantaven malaguenyes, seguidilles, fandangos, havaneres (de vuelta), etc. No obstant, avui en dia en internet es segueix produint aquest intercanvi.

-Vicent, quins creus aleshores que són els factors que poden influir a l’hora de la creació d’un grup?

VP: Nosaltres som una quadrilla d’amics, independentment de la música que fem, i això es nota a l’escenari, el bon rotllet que hi ha.

-Alguna matització sobre els vostres discs: Fadrina poruga, El Sac del Temps i A peu de la plaça?

VP: Al principi, començàrem amb balls de parella i balls col·lectius (xotis, polques, valsos, maçurques, havaneres…), però eren tot versions de cançons ja existents, nosaltres li donàrem un caràcter de frescor. De fet, Fadrina Poruga és un recorregut per les diferents comarques agafant temes o bé de la fonoteca de materials de Conselleria i Vicent Torrent, o el material escrit que hi havia o directament anàvem a les fonts primàries. Per exemple, anàvem a Castelló, estiguérem en Benigama, en Agres… Una vegada en Alcalà de la Jovada anàrem per a entrevistar-nos amb un senyor major (es trobava indispost aquell dia), de vegades trobàvem cançons com Islas Canarias o La Casita de Papel, anàvem molt poquet a poquet.

No t’havia comentat que ara som 6 integrants al grup, vam mantindre el nom perquè ja érem coneguts, al principi no teníem percussió i vam considerar que era molt important tal potència al directes, també introduirem la corda frotada i puntejada.

L’aportació creativa del grup va anar augmentat amb el temps.

-Com creus que han afectat el pas dels anys a la vostra música?, ¿creus que han influït en la creació de La quadrilla?

VP: En aquest disc la aportació pròpia pot ser perfectament del 60%, sempre dins dels cànons de la música popular, també hem introduït més instruments a mesura que ha avançat el grup, com la viola de roda.

-Hi ha algún projecte en marxa per a que la gent jove puga continuar la vostra tasca?

VP: Les “Colònies de Música Folk per a Joves Intèrprets”, naix amb l’objectiu de preservar l’ensenyament, protecció i promoció de la música anomenada folk, d’arrel tradicional i popular, ètnica, o bàsicament, el que hauríem d’anomenar tranquil·lament com a música popular al País Valencià.

Una base important de la nostra cultura ha de recolzar-se amb activitats formatives com aquesta que proposem. Per altra part, és fonamental potenciar la presència i protagonisme del nostre patrimoni musical, que mereix i creem que ha de tenir en la nostra societat.

Per l’associació “Pont Folk” trobem molt interessant i il·lusionant el projecte que presentem. Les “Colònies de Música Folk per a Joves Intèrprets” plantegen dos factors: d’una banda és un moment de convivència i encontre per als xiquets/etes, i per altra, l’inici a la nostre patrimoni musical. Tot açò des d’una concepció recreativa i estival.

La oferta consisteix en viure moments de convivència per als joves músics en un entorn natural on sorgeix la creativitat i la il·lusió per compartir, no sols la música, sinó un espai de la nostra vida. Violins, dolçaines, guitarres, saxos, clarinets, flabiols, acordions, tabals, bandúrries… conviuen i s’enriqueixen d’aquesta experiència inoblidable que faran possible que els professors, que, en qualitat no sols de mestres de música, sinó de monitor, animador, etc., treballen per que els i les alumnes ho troben com una experiència inoblidable.

El programa d’aquet any consisteix amb una setmana de treball i preparació del repertori, des de diumenge 10 de juliol de 2016 a la tarda, fins al dissabte 16 en el qual farem el Concert-Ball a les 17,00h. Començarà amb un concert en el que l’orquestra interpretarà un tema col·lectiu, en forma de suite, expressament confeccionat per l’ocasió de 20 minuts de durada. Després, diferents formacions (solistes, duos, trios, quartets…) interpretaran el seu repertori folk amb temes ballables per a que familiars i públic assistent ballen.

El repertori bàsic s’arranjarà en funció dels nivells musicals, les edats i els instruments dels i les participants. Tant se val si segueixen estudis musicals de formació clàssica, de banda, tradicional o escolar perquè seguiran perfectament el programa preparat basat en la música folk.

-On poden rebre informació els que vulguin participar de les Colònies?

VP: Blog: http://folksona.blogspot.com.es/

Informació e Inscripcions: folksona@gmail.com

Telèfon de contacte: 699009453 (Teresa)

-Alguna puntualització final?

VP: En aquests 20 anys, son molts els quilòmetres, llocs i persones que hem conegut. Amb les que hem fet una amistat, que aquest tipus de música permet, degut al tipus de proposta que realitzem i que ens ofereix una comunicació més informal, personal i directa.

Podem dir que som persones afortunades per participar d’aquest projecte. Pot ser el secret consisteix en que, en primer som un grup d’amics que fa una música que se la creu i a la que s’entrega. En la que gaudim i amb ella busquem la complicitat i implicació del públic, i en la que al finalitzar l’actuació ens sentim satisfets per la resposta i acollida del públic.