Per Àngela Gómez
El passat dijous 4 d’abril, va tindre lloc al Conservatori Superior de Música de València una xerrada-encontre amb el títol “La relació intèrpret-compositor durant el procés creatiu”. Aquest encontre es va realitzar dins de les XII Jornades de Teoria i Composició que realitza anualment el departament de composició.
La xerrada es va dur a terme amb motiu de l’estrena de l’obra “Huellas líquidas” per a trompa solista i orquestra el proper divendres 12 d’abril. L’obra serà estrenada per l’Orquestra de València amb Maria Rubio com a trompa solista, a la qual va dedicada l’obra. L’objectiu d’aquesta iniciativa és mostrar i compartir els diferents punts de vista de l’elaboració del discurs sonor de l’obra.
El compositor Voro García va començar explicant el procés de creació de la seua obra, de com va passar de la fonamentació teòrica i conceptual a la seua aplicació. Segons Voro García: “En el món Borgià, la locura subjau en la realitat, i l’absurde s’amaga baix l’aparent rigor de la seua construcció. Els laberints com significació dels somnis o ideals de l’home, i els miralls, com pluralitat del jo, el seu sentit canviant i la reflexió de que som el mateix i l’altre.” Aquesta idea li serveix com a punt de partida del discurs sonor, el qual està format per contrasts aplicats als processos, als paràmetres temporals i dinàmics, i als objectes sonors, amb els quals crea tant expectatives com moments contemplatius.
El punt de partida de creació de l’obra és el treball tímbric de la mà dreta, conegut pels trompistes com scoop-up. A partir d’aquesta cèl·lula breu naix tota l’obra, fent un estudi rigorós de totes les seues possibilitats, transformacions temàtiques i com traslladar aquest gest a la part orquestral.
En primer lloc, va crear la part de trompa, la qual va estar revisant-la constantment junt a María, veient tot allò que es podia millorar des del punt de vista de l’intèrpret sense renunciar a la idea del compositor: dues perspectives diferents – compositor i intèrpret- que van complementant-se fins aconseguir un punt d’equilibri. Ambdós van destacar la importància de la participació de les dos parts en el procés creatiu, per una banda, per un enriquiment recíproc, i per altra, per garantir que l’obra funcione en tots els aspectes.
Després de l’explicació del procés creatiu, van projectar exemples de l’obra els quals interpretava María, explicant tant les seues característiques sonores com la seua interpretació tècnica a la trompa. A banda dels exemples de l’obra de Voro, també van mostrar-ne d’altres del repertori trompístic, fent una comparació del seu ús.
Voro Garcia
Natural de Sueca, ha estudiat trombó, piano, cant, direcció, musicologia i composició al Conservatori Superior de Música de València 
amb professors com R.Ramos, E.Cifre, M. Galduf, etc. Paral·lelament es forma amb Mauricio Sotelo. És també doctor en música per a la UPV.
Ha realitzat cursos amb L.Balada, B.Ferneyhoug, B.Furrer, S.Sciarrino, entre molts altres. Ha obtés diversos premis com el Primer Premi del Instituto Nacional de la Juventud en els Encontres de Composició (2004), Premi Matilde Salvador (2007), ALEA III International Composition Prize (2007), etc. Ha rebut encàrrecs de diferents institucions i intèrprets: INAEM, JONDE, IVM, Auditori Nacional, Nexeduet, Amores Grup de percussió, etc. Les seues obres també han estat interpretades per l’Ensemble Intercontemporain, Arditti Quartet, Quatour Tana, Grup instrumental, Plural Ensemble, B3 Brouwer Trio i un llarg etc.
Va ser fundador de l’Ensemble Espai Sonor i director artístic de la Mostra Sonora. Actualment és director artístic del Festival Ensems i professor de composició al nostre centre.
María Rubio
És llicenciada en trompa pel Conservatori Superior de Música de València, obtenint el 
Premi d’Honor de final de carrera. En 1998, és becada per la Conselleria d’Educació i per la Fundació Alexander von Humbolt per a cursar els estudis de postgrau a Freiburg im Breisgau amb Bruno Schneider en la Staatliche Hochschule für Musik. Posteriorment va completar la seua formació en trompa i trompa natural amb Javier Bonet. L’any 2000 va guanyar la plaça d’ajuda de solista en l’Orquestra Simfònica de Madrid i un any més tard, la plaça de solista en l’Orquestra de València.
Ha guanyat diferents concursos, destacant el Concurs Internacional Città di Porcia i és membre del Quintet Cuesta, Dreisam ensemble junt a la pianista Miriam Gómez i Metal·lògic ensemble. A més, col·labora freqüentment com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín.
Dejar una contestacion