Per Marc Garcia Vitoria
Entre els dies 15 i 17 de desembre de 2021 vaig estar al Conservatorio di Musica “Agostino Steffani”, situat a la ciutat emmurallada de Castelfranco Veneto, enmig d’un creixement generalitzat a Europa de casos de Covid-19, cosa que en va condicionar l’experiència. El contacte amb el professor Maurilio Cacciatore, professor de composició amb mitjans electrònics, s’havia fet prèviament a l’aparició de la pandèmia, però per raons òbvies l’intercanvi s’havia anat ajornant fins que vam considerar que el risc era assumible.
Castelfranco no és la capital de la seua província ni la ciutat més gran, sinó Treviso. En canvi, es tracta d’una ciutat que tradicionalment ha tingut molt de pes econòmic i polític, i per això el conservatori està allí. De fet, el mateix nom de la ciutat prové del fet que va ser dissenyada originalment com a protecció de la província (té les muralles i el fossat intactes) i poblat amb gent exenta de gravamens i impostos, i d’alguna manera eixes famílies patrícies s’han perpetuat. De tota manera vaig poder visitar les dues ciutats i el seu riquíssim patrimoni, amb la Pala (retaule) de Giorgione al capdamunt.
El conservatori, com la majoria dels centres italians, està situat en un edifici antic (en este cas, dos), amb un aire entre noble i decadent. Personalment tinc estima per la restauració i ús d’edificis clàssics de qualitat, i em va agradar molt veure instal·lacions informàtiques modernes en un edifici que estava essent restaurat amb fons europeus. Em vaig assabentar que eixe edifici pertany encara a una antiga família nobiliària a la qual el conservatori paga un lloguer, i per això estan intentant remodelar l’altre centre (un antic convent, amb el seu claustre) per poder posar-hi tot l’ensenyament.
Com que ens coneixíem prèviament del món professional de la composició electroacústica i del centre on havíem estat treballant en residència a la vegada (IRCAM), el professor Cacciatore em va convidar pensant en el meu perfil professional vinculat a l’electrònica, i no en la meua especialitat docent de composició instrumental. Per tant, vaig haver de reformular el que podia transmetre als seus alumnes, ja que eren en la seua majoria estudiants del bachelor en Director d’enregistrament (més o menys equivalent a la nostra Sonologia).
Durant tres dies vaig tindre l’oportunitat de transmetre coneixements basats en la meua experiència compositiva i investigadora. Per fer-ho de manera el més honesta possible, vaig començar presentant breument algunes de les meues obres amb electrònica i definint les problemàtiques i vies d’experimentació utilitzades, per després fer durant la resta de classes una dissecció i posada en pràctica d’aquestes ferramentes informàtiques.
Per no fer-ho massa fàcil, uns dies abans de la meua visita hi havia hagut un positiu per Covid a la classe de primer curs, i per tant tot l’alumnat de primer seguia les classes per videoconferència mentre presencialment estava l’alumnat de segon curs i els alumnes de l’especialitat de Composició electroacústica. Va ser tot un repte fer un taller amb ferramentes electroacústiques de manera simultània a la pantalla i a l’aula i, entre això i l’italià rovellat que anava intentant parlar finalment no em va vindre ni al cap fer fotos de les classes fins cinc minuts abans d’acabar.
Al final també vaig poder veure individualment algun estudiant de composició electroacústica i vam parlar de qüestions més musicals i no tan tècniques. Vaig constatar que el nivell artístic dels estudiants a Castelfranco és elevat, tot i que em va semblar estrany que els itineraris de composició electroacústica i instrumental estigueren tan separats. Va ser interessant veure també que el responsable de relacions internacionals és un professor molt actiu i que té moltes ganes d’establir relacions a llarg termini amb institucions com la nostra i d’ampliar la xarxa Erasmus+ a regions més elllà d’Europa.
Realment el final de l’experiència serà la visita del professor Cacciatore al nostre conservatori el proper mes de març, amb la qual cosa l’esperit d’intercanvi de sabers que el programa Erasmus+ cobrarà tot el seu sentit. Esperem que aprecie tant com jo el contrast entre els dos conservatoris i els seus respectius edificis i organitzacions!
Dejar una contestacion