Per Àngela Boix i Cristina Simó
Els dies 9 i 10 d’abril de 2024, l’alumnat de pedagogia va realitzar un taller de metodologia Dalcroze al CSMV, sent aquest el segon any que es fa al centre. Aquest va estar impartit per Eugènia Saval i Llorca, natural de la comarca de la Marina Baixa, qui va estudiar violí al conservatori superior de música d’Alacant i posteriorment va ampliar els seus estudis, centrant-se en aquesta metodologia, a l’Institut Jaques-Dalcroze, Conservatoire de Musique de Genève. Actualment treballa a la Haute école de musique de Genève i al conservatori de Lausanne.
La rítmica Jaques-Dalcroze és un mètode d’educació musical que relaciona el moviment corporal i el moviment musical, permetent a la persona desenvolupar les seues facultats artístiques. Les seues tres bases principals són el moviment, la improvisació i el solfeig, les quals de manera conjunta permeten sensibilitzar al músic amb el seu cos i poder així aconseguir una millor transmissió de la seua musicalitat. La metodologia Dalcroze pot abarcar moltes disciplines, des de les ensenyances musicals, el teatre o la dansa fins el propi desenvolupament personal, social o terapèutic. El nom prové del compositor que va desenvolupar aquest mètode per a l’ensenyança de la música en l’escola de Ginebra, Suïssa, que hui dia és la sede d’aquesta metodologia.
La primera part del taller va estar destinada a les persones de primer curs o aquelles que l’any passat no van hi poder assistir, per la qual cosa es va fer una introducció més teòrica sobre aquest mètode i es va començar per allò més senzill. La primera aproximació al mètode Dalcroze va consistir en, de gitats en terra, primer moure mans i peus. Després, els colzes i els genolls, i seguidament el maluc i el bescoll, per a després ajuntar-ho tot a la vegada. Aquest exercici serveix per relaxar el cos i la ment abans d’entrar en matèria.
El següent exercici va consistir en caminar per l’aula; primer al ritme que cadascú decidia, sense música. Després, calia imitar algú, primer també sense música i amb ella. Una vegada es començava a caminar, havien de canviar-se els moviments segons la dinàmica o la velocitat a què la ponent tocava improvisacions al piano. Una vegada assolit el funcionament, es formaren parelles, A i B, on la primera persona havia d’improvisar uns moviments relacionats amb la música i l’altre, per imitació, feia el mateix.
Per finalitzar la primera part, es va fer una xicoteta improvisació vocal junt al piano. Primer, tots i totes a la vegada, imitaren els fragments de notes que cantava Eugènia per després passar a fer frases curtes en forma de pregunta – resposta, de manera col·lectiva. A continuació es va fer una roda, on cadascú havia de preguntar al company que desitjara i indicar-li que cantara mitjançant gestos i contacte visual.
Per a la segona part, acudiren aquelles persones que van estar presents al taller del curs passat. Començaren pel mateix exercici de caminar d’abans, primer lentament i després corrent i al galop, relacionant-ho amb agògiques com Andante, Allegro o Presto. Seguidament, es va escriure a la pissarra una relació entre els moviments i ritmes com negres, corxeres i semicorxeres. Aleshores, Eugènia va escriure una seqüència de negra, negra, dos corxeres, negra, blanca, corxera amb puntet i semicorxera, corxera amb puntet i semicorxera, negra, negra i blanca sobre la qual cadascú havia d’inventar uns moviments. Seguint la mateixa organització que amb les improvisacions vocals de la primera part del taller, cadascú interpretava els seus moviments i després li donava pas a aquella persona que l’havia de seguir.
A continuació, seguint en l’exercici de caminar, i partint de ritmes de 2, 3 i 4 pulsacions, calia marcar primer el primer temps amb les mans i els altres amb els peus, fent sèries de 4, bé fóra un compàs de 2, 3 o 4 temps: és a dir, 4 x4, 3 x4, 2 x4, i una vegada completada la sèrie calia fer-ho al contrari, marcant el primer temps amb els peus i la resta amb les mans.
Per últim i per acabar el primer dia del taller, l’alumnat es va gitar a terra en una posició còmoda mentre Eugènia tocava al piano el primer moviment de la sonata número 11 K331 de Mozart per acabar la sessió de la manera més relaxada possible.
El segon dia de taller va començar també amb una relaxació en la qual amb els ulls tancats, mitjançant les indicacions de la ponent, es focalitzava l’atenció en la pròpia percepció del cos, les sensacions percebudes per aquest i la seua relació amb l’espai. Mentre començava a sonar la música, cada persona havia de moure’s poc a poc, de manera lliure.
Seguidament, escoltant músiques de diferents gèneres i caràcters, es buscava caminar per la sala fent èmfasi en la percepció de la música, dels companys i de l’espai. Cada canvi de música duia per tant a un canvi en la manera de caminar. Després de la realització d’aquest exercici, cada alumne va comentar la seua experiència; al tractar-se d’una metodologia vivencial, una part molt important del Dalcroze és la presa de consciència per part dels alumnes de les seues sensacions durant l’aprenentatge.
El següent exercici tenia com objectiu treballar la noció de pulsació. Al ritme de la música, s’havia de passar de mà en mà un bastonet, fent canvis i de sentit i alternant entre pulsació normal i subdivisió seguint les indicacions d’Eugènia. Seguidament, en un cercle, cada persona havia de caminar durant quatre polsos fins a arribar a un company, per a tornar al centre en quatre polsos també. Estes activitats segueixen la línia pedagògica del Dalcroze, on la primera part es focalitza en la vivència, sense que existisca necessàriament una comprensió per part dels xiquets, per a passar després a la explicació més racional en una segona etapa.
La primera part del taller va acabar amb la visualització d’uns vídeos on es mostraven classes reals on es treballa amb la metodologia Dalcroze, així com una mostra dels manuals teòrics més importants.En la segona part, es treballà el concepte de compàs, fent ús d’una seqüència de compassos quaternaris, binaris i ternaris. Primer es va demanar que s’aplicaren només a peus i mans, mitjançant el desplaçament per l’aula i les palmes, després també portant el compàs, per a finalitzar amb una improvisació amb la veu.
En definitiva, la metodologia Dalcroze permet desenvolupar una infinitat de qualitats musicals des d’una perspectiva molt diferent a la tradicional, i conèixer de primera mà aquesta manera de treballar, amb una professional experta en la matèria, va ser un privilegi per a l’alumnat.
Dejar una contestacion