Per Gloria Alonso Puig
Les jornades de pedagogia i musicologia d’aquest any contaven amb el ponent Oriol Ferré, músic, pedagog i professor català. Tingueren inici el dimarts 26 de novembre i acabaven el dijous 28 de novembre. Les sessions es realitzaven durant tot el matí, des de les 10h fins les 14h, fent un descans a les 11:30h.
Si el primer dia va ser una sessió amb diverses dinàmiques amb tots i totes les assistents per treballar cançons conegudes, el segon dia, dimecres 27 de novembre, ens va presentar tot el material que ell havia dissenyat i que utilitzava a les seues classes.
En primer lloc, ens va fer una prova per fer-nos reflexionar de la complexitat de fer un examen rítmic amb una partitura confusa; però li va canviar la volta, i ens va simplificar els conceptes perquè poguérem treballar-los conjuntament i dur a terme una interpretació complexa. Per grups, en va demanar que prepararem un nou disseny rítmic, i quan ja ho teníem preparat, va demanar voluntaris i voluntàries que tingueren l’instrument per acompanyar-lo mentre ell tocava el piano.
Després, ens va presentar uns vídeos de com treballava amb els seus alumnes d’elemental, ja que per donar llenguatge musical ho feia a través de l’instrument. Va ser en aquest moment, quan ens va mostrar totes les targetes que tenia preparades amb ritmes i dibuixos per poder realitzar activitats diverses; totes dissenyades per ell.
Posteriorment al descans, tots i totes els assistents que tenien instrument en la sala es van haver de preparar per fer una nova proposta: un oboè, una flauta, dos clarinets, dues guitarres, una trompeta, una trompa i un violoncel. En aquest cas, era una pràctica d’improvisació amb l’escala pentatònica amb la cançó Don’t Worry Be Happy, Bobby McFerrin, amb un recurs que tenia preparat perquè tots els i les instrumentistes pogueren tocar en la mateixa partitura. Mentrestant, els i les assistents que no tocaven l’instrument, cantaven el que ell els anava indicant.
Seguidament, va adaptar la cançó infantil coneguda Joan Petit, per treballar en grup i trencar el gel entre la gent de l’aula. En aquest cas, en compte de dir una part del cos, havíem de dir el nostre nom i buscar altres companys o companyes que tingueren el mateix nombre de síl·labes que el nostre nom i unir-nos. Tot seguit, ens va sorprendre amb una bossa màgica, que contenia imatges correlatives per cantar una cançó i anar fent variacions.
Per finalitzar, ens va ensenyar els gots musicals, també dissenyats per ell, que servien per treballar molts aspectes: rítmics, melòdics i harmònics. A més, ens va dividir en grups i cada vegada anàvem seguint les seues indicacions segons els gots.
Per concloure la sessió, ens va permetre preguntar i comentar els aspectes que havíem treballat en ell. Ens va remarcar diverses idees del que ell feia servir perquè li funcionaren totes aquestes pràctiques, ja que ell no sols posava atenció en un sol aspecte, sinó que sempre intentava relacionar-los, per exemple si treballa amb ritmes ho uneix amb una articulació concreta i un estil determinat. Tanmateix, defensava que els nivells inicials de música també́ havien d’estudiar harmonia i per això, tenia molts exercicis harmònics adaptats a estudiants amb un nivell musical baix. Per a ell no és necessari tindre grans coneixements harmònics per poder treballar aquest àmbit musical.
Arribat el dijous 28 de novembre, quan estàvem ja tots i totes a l’aula, ens va fer incorporar-nos i seguir una cançó lenta amb moviment corporal. Mentre, anava proposant ritmes i l’havíem de seguir. Després, ens col·locarem en cercle i cada secció feia uns ritmes per explicar-nos el concepte facing. Més tard, ens va dividir en dos grans grups, i cadascun havia de dir unes síl·labes, “totemo” i l’altre “maunzu”, de manera que alternant les síl·labes, formàvem una frase tots junts: “tómate un zumo”.
A continuació, ens va proposar ritmes per marcar de l’1 al 7 per acompanyar en cercle la cançó de Bruno Mars. Tot seguit, ens va presentar el quadrat màgic, una metodologia de percussió corporal proposada per Keith Terry, que suggereix un següent ordre de les percussions corporals ordenades de l’1 al 9.
Acabat el descans, va tocar un instrument de percussió, concretament el tambor de llengua per explicar-nos el seu funcionament. Després, ens va proposar uns ritmes per acompanyar aquesta cançó Uptown Funk de Mark Ronson. Amb aquesta cançó, ens va explicar la forma de combinar elements, com el so i el silenci. A més, també treballarem enllaçat a l’anterior, diverses formes d’escriure negres, corxeres i semicorxeres. Per seguir treballant aquests aspectes, ens va fer un dictat rítmic, amb unes oueres pintades i pilotes.
Per acabar, va utilitzar una dinàmica gràfica per cantar de Hermann Regner Chorstudien Workshop Schottens.
Per culminar aquests tres dies intensos de pràctiques i aprenentatges musicals, va facilitar tots els recursos i cançons que havia fet servir durant els tres dies perquè ho poguérem aplicar en les nostres aules.
Inqüestionablement, ha sigut una experiència molt enriquidora per a tots i totes les assistents perquè ser partícips d’aquests pràctiques vivencialment ens permet adquirir nous coneixements i aprendre diferents metodologies innovadores per dur a terme en les nostres aules de música.
Moltes gràcies Oriol i al departament de Pedagogia i Musicologia.
Esperem tornar a veure’t prompte!!
Dejar una contestacion