Per Alba Añó Villar
El dimarts 26 de novembre s’iniciaren al Conservatori Superior de Música de València les jornades de Pedagogia i Musicologia del present curs escolar. La seua cinquena edició, celebrada a l’aula d’estudi del conservatori, s’encetà amb la inauguració per part de la directora del centre, qui convidà a l’alumnat assistent a compartir l’experiència i enriquir-se’n de l’excel·lència del ponent. A més, aprofità l’ocasió per solidaritzar-se amb les víctimes de la DANA, tal com després reiterà el ponent, i realitzant un minut de silenci per totes elles.
Tot seguit, el professorat del departament de Pedagogia i Musicologia encarregat de l’organització de les jornades va presentar el ponent escollit aquest any per iniciar-les: el músic, professor i pedagog català Oriol Ferré. Amb una sòlida formació que inclou un títol superior en Jazz i Música Moderna de l’ESMUC i un diploma del San Francisco Orff Schulwerk Certification Program, Ferré s’ha convertit en un referent en la pedagogia musical actual. Arreu d’Europa, a través de les formacions que hi imparteix, comparteix els seus coneixements sobre educació musical, materials didàctics atractius, jocs rítmics i harmònics, percussió corporal i pedagogia de grup, entre d’altres.
Amb Jacques Loussier i un dels seus Play Bach de fons, l’aula d’estudi, acostumada a estar formada per fileres de taules i cadires, es va transformar. Després d’arraconar el mobiliari a les parets, ens va demanar que ens posarem de peu i que formarem un gran cercle. S’iniciaren així un seguit de dinàmiques de percussió corporal. La participació activa de tots els assistents va generar un clima idoni per compartir propostes, recursos, idees i materials entorn a la pedagogia musical a través del joc.
Des de Coldplay o Pachelbel fins a Bartok o Mancini, les diferents peces seleccionades foren l’oportunitat per entrecreuar el llenguatge amb la música. Aquests temes i molts altres permeteren generar ritmes i polirítmies en l’aula i així evidenciar com el joc i la vivència real esdevenen una ferramenta motivadora per endinsar-se en l’aprenentatge musical.
Tot això i més, junt amb un conjunt de propostes didàctiques diverses, on les dinàmiques combinades de ritme, harmonia i moviment foren les protagonistes. També, el seguit d’exemples didàctics que ell mateix emprava per guiar la sessió, necessaris per aplicar a l’aula i generar aprenentatges significatius. Entre aquests, cal destacar la importància de captar l’atenció a l’inici de les classes, la de generar activitats amb agrupaments diversos, la necessitat de col·laboració activa del docent en les diferents tasques.
Tampoc no hi faltaren els consells del professor cap a l’estudiantat, qui aprofità per preguntar-li pels seus referents i la seua trajectòria formativa. A través d’un relat personal sobre la seua formació, Ferré va revelar com els canvis de rumb suposen el descobriment de nous camins que ens trauen de la nostra zona de confort. Per això, allò que defensà va ser la necessitat d’activar el pensament lateral en les nostres decisions, de seguir formant-se i d’arriscar-se.
Sens dubte, una sessió on a través del dinamisme i l’experiència de les propostes de Ferré hi va liderar una idea que ens convidà a repensar el punt de partida de les nostres classes, com ell mateix va afirmar. Aquesta no és altra que la d’iniciar-se a
l’aprenentatge musical a través del joc, la experimentació i la vivència real. Així, la teoria, que s’introdueix de manera posterior, passa a ser una conseqüència lògica d’una bona pràctica prèvia.
Amb tot, una idea, una didàctica i un mode de transmetre propi d’un mestre, des de la proximitat a la realitat de l’aula. El treball diari amb l’alumnat, reflexiona, dissenya i comparteix la manera en què passar-s’ho bé i aprendre música es converteixen en sinònims.
Dejar una contestacion