«Estudiar és un dels motors de la meua vida»

Eva Tortajada

 

Per Joanfer Teruel

 

Eva Tortajada, el curs passat encara estudiant al Conservatori Superior de València, s’ha incorporat a la nova etapa demostrant a la primera ocasió el seu bon fer i la sòlida formació  rebuda al conservatori. La investigació que serví com a base per elaborar el TFT de la titulació en Musicologia fou, encara el 2016, reconeguda pel seu rigor i l’originalitat de l’enfocament amb el “I Premi de Ciències Socials Ciutat d’Algemesí”.  En aquesta entrevista conversarem sobre el treball premiat i de la visió com a musicòloga del pas pel CSMV.

 

 

• Hola Eva, recentment reberes el I Premi de Ciències Socials Ciutat d’Algemesí amb l’estudi “Música tradicional valenciana i teixit urbà: el cas de les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí”, pots fer-nos una síntesi de les tesis que presentes?

L’objecte d’estudi del meu treball són les interaccions que es donen entre la música tradicional valenciana i els espais urbans, així com els espais sonors que aquestes generen. Es tracta d’un treball de caràcter principalment etnomusicològic i urbanístic, però també sociològic. Per tal d’aplicar els conceptes treballats he analitzat el cas de la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, però cal remarcar que el marc teòric emprat és totalment extrapolable a altres casos.

.

• Fins a quin punt ha condicionat la temàtica i ha enriquit la teua perspectiva com a investigadora la circumstància de ser nascuda i residir a la població? Influeix el lloc d’on vens en els interessos com a investigadora?

Doncs la relació entre música i arquitectura és un tema al qual porte pegant-li voltes fa uns quants anys. Investigant sobre el tema d’espais sonors em vaig adonar que a la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí es generen uns quants molt singulars i a més la relació entre música i urbanisme està molt present. Per descomptat, ser d’Algemesí i conéixer de prop la Festa m’ha fet interessar-me pel tema i m’ha ajudat a extraure aquestes conclusions.

• En el teu cas ets, a més de músic, arquitecta, situació que es reflexa directament en la investigació. Com veus el dilema entre multidisciplinarietat i hiperespecialització, dues tendències oposades que pareixen ser un signe dels nous perfils professionals? Què recomanaries en aquest sentit els estudiants que comencen la seua formació superior?

Haver estudiat aquestes dues disciplines, que a priori pareixen tan diferents, no ha estat quelcom planificat, sinó fruit de les meues inquietuds i circumstàncies personals. Pense que l’alta i diversa formació que tenen els joves actualment està condicionada per a dificultat d’accedir al món laboral que obliga, de vegades, a estar molt format en diferents àmbits. Als estudiants que comencen els recomane constància i que lluiten per allò que més els agrada, encara que puga paréixer desgavellat o que no té res a veure amb el que han fet fins ara. Al remat descobreixes que tot està relacionat.

.

• Combinar Música i Arquitectura, dues disciplines tan aparentment allunyades i amb llenguatges tan especialitzats, suposa una dificultat per tal de rebre una direcció acadèmica quan s’elabora un treball d’investigació, o en el moment de difondre els resultats entre amplis sectors del públic?

Si, són dues disciplines que poden arribar a ser molt tècniques, però al meu treball les tracte des d’un punt de vista molt humanístic i amb un llenguatge accessible a tots els públics. Diria que aqueixa qualitat és una de les claus de l’èxit del meu treball.

.

• Actualment estudies o treballes?

Actualment sóc professora a l’Escola de Música de la Societat Musical d’Algemesí i estic preparant oposicions de secundària.

.

• Quin lloc ocupen estudi i treball en la teua rutina diària?

Per a mi treball i estudi van de la mà i ocupen pràcticament la totalitat del meu dia a dia. Estudiar és un dels motors de la meua vida, m’agrada molt. Porte fent-ho tota la meua vida i espere no deixar-ho mai. Quan a l’àmbit laboral, pense que un bon professional, siga del camp que siga, ha d’estar sempre al dia, reciclant-se contínuament.

.

• Què trobes a faltar de la teua vida d’estudiant?

Doncs, tot i considerar-me encara una estudiant, el fet veure cada dia als companys és el que més trobe a faltar.

.

• És difícil adaptar-se a la nova situació després d’acabar els estudis?

Sí que ho és. L’entorn laboral actual és complex. No obstant això, per a mi ha estat una oportunitat: si hagués trobat feina d’arquitecta no m’hauria llançat a fer el Superior de Música, que és el que més m’agrada. Adaptar-se, assolir els objectius personals, és una qüestió de treball i constància.

.

• Quin tipus de repercussió acadèmica i laboral creus que tindrà haver rebut aquest guardó? Quines són les perspectives laborals en el camp de Musicologia?

Haver rebut aquest guardó és per a mi un honor i, encara que no sé fins a quin punt tindrà repercussió laboral i/o acadèmica, per a mi ha suposat una injecció de motivació enorme. Pel que fa a les perspectives laborals en el camp de la Musicologia no són molt bones. La investigació, que és el camp al qual més s’enfoca aquesta especialitat, està molt desatesa al nostre país. D’altra banda, la formació que es dóna a la carrera de Musicologia és molt ampla i hi ha altres eixides laborals també molt relacionades i més factibles, com són la docència o la gestió cultural.

• Quins propòsits tenies quan acabares els estudis al CSMV? Eren diferents d’aquells amb què començares a estudiar al Conservatori Superior?

El meu propòsit en començar i acabar era el mateix: aprendre tot el possible. Ja venia d’estudiar una altra carrera, d’equivocar-me moltes vegades. Ja sabia com de difícil està el món laboral. Per això, quan vaig començar ja pensava de forma molt realista i poc idealitzada. Des del començ he estudiat aquesta carrera moguda per la il·lusió i les ganes d’aprendre.

.

• I si tornares a nàixer?, faries el mateix?

Aquesta pregunta és complicada. Sense dubte sóc qui sóc per tot allò que he estudiat, les persones que he conegut, i les penes i alegries que m’han portat tots aquests anys d’estudi. Sovint pense que si hagués escollit un altre camí la meua vida seria més fàcil però també sé que no seria tan feliç, així que, definitivament, sí. De tornar a nàixer el meu camí seria el mateix.

.

• Què recomanaries incorporar, modificar o suprimir en els ensenyaments i organització del CSMV? Què està per fer en el centre? Has detectat alguna mancança en la teua formació?

En la meua opinió, el CSMV hauria d’estar integrat a la universitat. D’entrada, millorarien els aspectes organitzatius. Pel que fa al pla d’estudis de Musicologia caldria fer una revisió, incidir més en àrees importants de la disciplina i renomenar algunes assignatures.

.

• Vist en perspectiva, què t’han aportat les experiències a l’escola d’Arquitectura, al CSMV i  les de l’última etapa, després d’acabats els estudis?

Estudiar, tant arquitectura com música, m’han aportat els mateixos valors: l’esforç, la constància i el treball en equip. Açò mateix ho continue aplicant al meu treball diari i estic convençuda que són valors molt importants en tots els àmbits de la vida.

.

• Tornant al treball premiat. Per a quan està prevista la publicació?

Doncs la publicació on-line estarà molt prompte a l’abast de tothom i pel que fa la a publicació en paper, la idea és realitzar-la més a prop de la segona edició del certamen, a l’octubre, per tal de publicitar-lo.

.

• Quins projectes tens en ment?

Doncs m’agradaria continuar investigant i trobant relacions entre música i arquitectura, ja que és un camp poc estudiat i amb poca gent especialitzada per a fer-ho. Tinc algunes idees i xicotets treballs relacionats amb el tema començats i m’agradaria desenvolupar-los.

 

Fins ací l’entrevista, Eva. Moltes gràcies.