Per Marc Cornadó Camí
Vicent Cerdà Gonzàlez és estudiant de tercer curs de l’especialitat de Musicologia al Conservatori Superior de Música ‘Joaquín Rodrigo’ de València. En la següent entrevista ens explica com està vivint la seua experiència Erasmus al Conservatorio di Musica ‘Giovanni Pierluigi da Palestrina’ de Cagliari, a Sardenya, on va arribar el passat setembre.
Per què vas decidir fer un any d’Erasmus? Què et va decidir realitzar-lo a Cagliari, a Sardenya?
Pense que eixir fora et porta a entendre que el món és molt més gran i divers del que mai t’hagueres pogut imaginar. És per això que vaig decidir que me’n volia anar a estudiar a l’estranger una temporada i ben prompte vaig començar a informar-me sobre les possibilitats que hi havia.
Quan vaig cercar possibles destinacions ràpidament em vaig trobar amb què al nostre centre cap estudiant de Musicologia –que és l’especialitat que jo estudie- havia fet mai l’Erasmus. Llavors no hi havia cap referència anterior i, per tant, hi havia un gran desconeixement també per part del Departament de Relacions Internacionals. Aplegats a aquest punt, la solució va ser rastrejar les pàgines web dels conservatoris i universitats de les ciutats que imaginativament em passaven pel cap. A la fi vaig trobar quatre institucions amb les quals vaig aconseguir
apanyar-me. Vaig rebre l’acceptació de totes elles i, després de considerar els pros i contres de Milà i Cagliari, que eren les dues opcions que més m’agradaven de les que vaig rebre el vistiplau, vaig decidir decantar-me per la segona opció, sobretot pel tema de la durada de la mobilitat –un curs sencer- i també pel cost de vida, que és molt més baix que al nord d’Itàlia: una ciutat que abans no sabia ni tan sols que existia i de la qual l’única referència que tenia era l’equip de futbol.
Segons la teua experiència, quina és la relació entre la societat italiana i la música? És molt diferent a la viscuda a València?
Em va passar un cas en què el professor, durant una classe a la universitat, va preguntar als alumnes (que cursaven estudis sense res a veure amb la música) que qui tenia alguna ària d’òpera al mòbil i, encara que una explicació hi ha, em vaig quedar sorprès quan una gran part d’ells va alçar el braç i donaren peu a un interessant intercanvi d’opinions. L’òpera ací, pense que en tota Itàlia, compta amb un nombrós número d’adeptes.
A part, pel que fa a Cagliari, cal dir que no és una ciutat amb una oferta musical envejable. És de veres que el teatre líric és un dels 14 centres d’aquest tipus més importants de tota Itàlia i compta amb una orquestra de molt bon nivell. No obstant això, és difícil trobar espais alternatius al teatre líric on escoltar música del tipus que siga. Tal volta aquesta mancança d’oferta musical és una de les coses que trobe a faltar respecte a València.
Quin paper juga la Musicologia al Conservatori de Cagliari?
Cap. El meu primer contacte amb la institució en aplegar va ser una benvinguda acompanyada d’un “hem de mirar com ho apanyem, la teua especialitat ja no existeix en aquest conservatori”.
Hi ha molta diferència entre la pedagogia utilitzada a Sardenya i la del CSMV Joaquín Rodrigo?
Pel que he pogut vore fins ara, la metodologia emprada pels professors és molt semblant a la dels nostres ensenyants a València. Això no exclou, però, que no es puguen trobar nous plantejaments pedagògics diferents a aquells a què estem acostumats, sobretot, amb molta més participació de l’alumnat en les classes.
Com és el Conservatori de Música de Cagliari?
L’edifici és prou gran i compta amb un auditori ben fornit on els i les alumnes realitzen sempre les seues audicions. De tant en tant, en eixe espai també fan espectacles de dansa. Així mateix, també hi ha un bon nombre d’aules d’estudi –tenen el mateix funcionament que al Conservatori Superior de Música ‘Joaquín Rodrigo’ de València, és a dir, amb carnet que has de deixar a Consergeria- i biblioteca. Tot i que la instal·lació és bona, una de les coses que trobe que li manquen a aquest centre és un bar o cafeteria on poder seure a prendre qualsevol cosa i relacionar-se amb els companys. Cal afegir que al mateix centre s’imparteixen tots els nivells d’ensenyament, des de la formació elemental fins al màster. I, a banda de les classes habituals, també s’hi fan nombroses masterclass de professors vinguts d’altres conservatoris d’Europa.
Quins han estat els punts més positius de la teua experiència fins ara? Per una altra banda, què t’ha decebut o consideres que ha estat més negatiu?
El fet més valuós és sense cap mena de dubte la quantitat de gent, procedent de tot el món, amb qui dia a dia tinc l’oportunitat de relacionar-me. Això comporta un conjunt de vivències durant les quals es produeix un intercanvi de costums, llengües, comportaments, formes de pensar, que no poden més que causar un fortíssim efecte sobre un mateix.
Pel que fa al lloc, Sardenya és una espècie de tresor al mig del mar on trobes menjar exquisit, platges realment impressionants i, sobretot, un mode de vida que va a un ritme diferent a aquell que puguem trobar al continent.
Per una altra banda, allò dolent és que no és fàcil viatjar fora de l’illa per conèixer altres llocs. No obstant això, val la pena.
Hi ha alguna anècdota remarcable que vulguis explicar de tot el viscut fins ara?
La primera va ser aquella que ja vos he contat de la benvinguda al conservatori. Després, d’històries bones n’ocorren a cabassos, però això ja ho deixe que ho experimenten aquells que estiguin pensant marxar.
Als alumnes dels pròxims anys, els recomanaries fer un Erasmus? Per què?
L’Erasmus és l’únic programa present al CSMV que ens permet als estudiants realitzar una mobilitat fora del nostre centre. Seria sensat que poguérem gaudir de les mateixes possibilitats que s’ofereixen als nostres companys de les universitats, però en fi… ja se sap. I, per descomptat, qui tinga un mínim de curiositat que ni s’ho pense: fes l’Erasmus!
Moltes gràcies, Vicent!
Dejar una contestacion