Per Roser Domingo Muñoz
Resum
El present article d’investigació estableix la implantació de les TIC en l’aula per a millorar i formular una nova estratègia en les ensenyances obligatòries de Música, a més d’apostar per la formació en la música contemporània entre els més joves. Engloba múltiples investigacions entorn de les noves tecnologies, l’ensenyament de la Música en nivells d’educació general i l’avaluació del projecte educatiu XEnsems Metròpolis: sonar i dansar la ciutat, realitzat dins de la 41a edició del Festival Ensems. D’aquesta forma, s’incita cap al descobriment dels mitjans actuals, és a dir, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, aplicacions interactives i activitats interdisciplinàries i innovadores, per despertar el coneixement de la música del segle XX. Per tant, aquest article pretén suscitar l’interés del lector perquè puga oferir als seus estudiants projectes que completen els coneixements artístics i culturals, canvien el concepte de percepció de l’entorn i siguen més estimulants i atractius.
Paraules clau: música contemporània; TIC; ensenyament; interactivitat; projectes interdisciplinaris.
Resumen
El presente artículo de investigación establece la implantación de las TIC en el aula para mejorar y formular una nueva estrategia en las enseñanzas obligatorias de Música, además de apostar por la formación en la música contemporánea entre los más jóvenes. Engloba múltiples investigaciones alrededor de las nuevas tecnologías, la enseñanza de la Música en niveles de educación general y la evaluación del proyecto educativo XEnsems Metròpolis: sonar i dansar la ciutat, realizado dentro de la 41ª edición del Festival Ensems. De esta forma, se incita hacia el descubrimiento de los medios actuales, es decir, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, aplicaciones interactivas y actividades interdisciplinarias e innovadoras, para despertar el conocimiento de la música del siglo XX. Por tanto, este artículo pretende suscitar el interés del lector para que pueda ofrecer a sus estudiantes proyectos que completen los conocimientos artísticos y culturales, cambien el concepto de percepción del entorno y sean más estimulantes y atractivos.
Palabras clave: música contemporánea; TIC; enseñanza; interactividad; proyectos interdisciplinarios.
Abstract
This research article establishes the implementation of ICT in the classroom to improve and formulate a new strategy in compulsory music education, as well as to promote contemporary music education among the youngest students. It includes multiple research on new technologies, the teaching of music at general education levels and the evaluation of the educational project XEnsems Metròpolis: sonar i dansar la ciutat, developed as part of the 41st edition of the Festival Ensems. In this way, it encourages the discovery of current media, i.e. Information and Communication Technologies, interactive applications and interdisciplinary and innovative activities, to awaken the knowledge of 20th century music. Therefore, this article aims to arouse the reader’s interest so that they can offer projects to their students that complement artistic and cultural knowledge, change the concept of perception of the environment and become more stimulating and attractive.
Keywords: contemporary music; ICT; teaching; interactivity; interdisciplinary projects.
Introducció
A partir de l’exploració dels sorolls com a territoris acústics, idea formulada en el llibre de Brandon LaBelle,[1] i de l’acceptació de l’escolta activa del nostre entorn, sorgeix aquesta investigació que aposta per la música contemporània i per la utilització de tecnologia, amb la finalitat de renovar les metodologies actuals d’ensenyança de música. Qui s’ha parat a observar amb l’oïda que el concepte d’espai està estrictament relacionat amb els sorolls? Quan un soroll envaeix el teu espai privat et molesta? «El soroll pot vertaderament fer-nos visibles».[2] D’aquesta forma, limitem el nostre espai gràcies al so i és un factor essencial per tal de formar comunitats, espais, i contribuir culturalment i socialment a la població. Però les noves generacions, en general, venen marcades negativament per una metodologia purament tradicional d’ensenyament i no són propenses a valorar positivament l’estudi i el coneixement de la música, excepte d’aquella que els interessa i els agrada consumir.
Aquest article es suma a la idea de transformació i renovació de la música, obrint nous territoris acústics als estudiants, buscant consolidar l’evolució de la música clàssica fins a la música contemporània, on tots els sorolls poden ser apropiats. També aposta per l’ús de la tecnologia i la interacció com una nova forma d’aprenentatge, més dinàmica, atractiva, pròxima i adaptada als nous temps que corren. Donat que s’adverteix l’absència quasi total d’aquesta matèria també en altres assignatures dels nivells d’Educació Obligatòria, cada vegada més s’estan emprant nombrosos recursos tecnològics com material didàctic en les aules.
Contextualització
Legislació actual de l’ensenyança obligatòria de música en 3r d’ESO
Actualment, l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) es regeix per la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE). És una llei de l’ordenament jurídic espanyol amb caràcter de llei orgànica aprovada l’any 2013, que modifica la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), sis articles i una disposició addicional de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació (LODE). Per tant, a partir d’aquest context legislatiu, l’assignatura de Música es sustenta com:
[…] Un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l’actualitat, vivim en un contacte permanent amb la música, sense dubte, l’art més poderosament massiu del nostre temps. El desenvolupament tecnològic ha anat modificant considerablement els referents musicals de la societat per la possibilitat d’una escolta simultània de tota la producció musical mundial a través dels discos, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Aquest mateix desenvolupament tecnològic ha obert, al seu torn, noves vies per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.[3]
En aquest àmbit de l’Educació Secundària Obligatòria, s’intenta estimular en l’alumnat «el desenvolupament de la percepció, la sensibilitat estètica, l’expressió creativa i la reflexió crítica».[4] D’aquesta forma, es pretén que l’alumnat obtinga un grau d’autonomia «que possibilite la participació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l’audició, la interpretació i la creació musical»,[5] així com que arribe a «adquirir una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans».[6]
[1] LaBelle, Brandon. Acoustic Territories: Sound Culture and Everyday Life. New York: Bloomsbury Academic & Professional, 2010, p.62.
[2] Idem. Traducció pròpia.
[3] Espanya. «Real Decreto 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria». Boletín Oficial del Estado, 05.01.2007, núm. 5, pp. 141-143. Traducció pròpia.
[4] Idem.
[5] Idem.
[6] Idem.
Leer artículo completo: Noves formes de fer música. Roser Domingo Muñoz revista 20-21 v4
Dejar una contestacion