MASTERCLASS D’ANÀLISI: TEORIA I PRÀCTICA ANALÍTICA NEO-RIEMANNIANA A càrrec d’Antonio Grande, professor del Conservatorio di Como (Itàlia)

Per Àngela Gómez

 

El passat dijous i divendres, 4 i 5 d’abril, va tindre lloc al Conservatori Superior de Música de València una masterclass d’anàlisi a càrrec d’Antonio Grande, professor del Conservatorio di Como, a Itàlia.

La masterclass es va dividir en dos parts: la primera, de caràcter teòric, va ser una explicació de la teoria neo-riemanianna, amb exemples de cada concepte que anava explicant; i la segon, va posar en pràctica tot el que havia explicat, amb la visualització i escolta d’obres amb les que se’ls podia aplicar aquest tipus d’anàlisi.

La designació d’aquest nom fa referència al teòric Hugo Riemann (1849-1919), la teoria del qual ofereix noves formes d’organització tonal, més enllà de les relacions tonals. Aquesta forma d’analitzar, segons Grande, és idònia per a l’època del Romanticisme.

La teoria consisteix en treballar aspectes transformacionals en relacions triàdiques en base a moviments mínims de les notes, és a dir, modificant una o dos de les notes de l’acord a distància de semitò o tò. De manera que, acords que a priori estan allunyats tonalment, amb aquest sistema tenen una relació pròxima (p.ex. DoM – MiM).

Va explicar el concepte de “Tonnetz”, la xarxa dels sons. Conté dos variants: modern tonnetz en el qual apareixen sols notes, i chord-tonn

etz, en el que apareixen acords. Segons aquesta teoria, hi ha 3 típiques transformacions basades en la simetria: P, que significa paral·lel (p.ex. DoM-dom); R, que significa relatiu (p.ex. DoM-lam); i L, que significa leadingstone change, és a dir, canvi de la sensible (p.ex. DoM-mim). En totes les transformacions, el canvi és, bé d’un semitò, bé d’un tò.

A partir d’aquestes transformacions apareixen diferents cicles d’acords com l’hexatonic , el qual combina la transformació L i P; l’octatònic, que combina la R i P; i el cicle RPL.

La segona part, més pràctica, la va dedicar a la projecció i escolta d’obres com Consolatio no.3  i Un sospiro de Franz Liszt o l’Scherzo op.31 de Frédéric Chopin, entre altres, les quals les va analitzar, donant així un recurs diferent als assistents per a les anàlisi musicals.

 

 

Antonio Grande

Va estudiar composició amb Franco Donatoni i anàlisi musical amb Marco De Natale. Des de 2012 és membre del comitè científic de GATM (Grup d’Anàlisi i Teoria de la Música) i editor de còpies de la seua revista (RATM). També és membre del consell editorial de “De Musica”, el diari musical de la Universitat de Milà.

Ha publicat dos llibres: “Il moto e la quiete. Dinamica delle strutture musicali in età tonale”, una àmplia investigació teòrica sobre com s’ha organitzat el pensament musical tonal des d’una perspectiva temporal (Aracne, Roma 2011) i “Lezioni sulla Forma Sonata. Teoria e Analisi ”(Universitalia, Roma 2015), així com articles en revistes d’anàlisi.

Actualment imparteix classes d’Anàlisi de música al Conservatori Superior de Música “G. Verdi” a Como (Itàlia) i als cursos de postgrau de la Universitat de Calabria (Itàlia).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*