La Ópera en el CSMV (lo que no se ve)

Con motivo del montaje y estreno en el auditorio del CSMV del Cosí fan tutte de W. A. Mozart, nos hemos querido acercar a su preparación y desvelar al lector sus entresijos, hablando con los principales responsables de la planificación de la obra.

ENTREVISTA GLORIA FABUEL (Dirección general)

Por Neus Albors

 

  1. ¿Qué es lo que más te gusta de trabajar repertorio operístico con l@s alumn@s?

Me encanta trabajar cualquier tipo de repertorio con mis alumnos. Concretamente en el caso de la ópera, la unión entre teatro y música, me apasiona. Las exigencias técnicas suelen ser grandes y el trabajo vocal es muy interesante. Las óperas mozartianas, además, son particularmente sanas para la voz y muy indicadas para instrumentos jóvenes que están en pleno desarrollo.

  1. ¿Consideras importante la representación de óperas en el conservatorio para la formación de l@s estudiantes?

Muy importante. La ópera es un espectáculo completo en el que tienen cabida prácticamente todas las disciplinas que se estudian en el conservatorio. Concretamente para los cantantes el hecho de poder interpretar un personaje musical y escénicamente, con el vestuario, el decorado, tener que ceñirse a las indicaciones de los directores musical y escénico, cantar con la orquesta… es una experiencia impagable y sumamente enriquecedora que se da en pocos conservatorios. Supone un enorme esfuerzo organizativo y artístico, que sin duda merece la pena. Tenemos mucha suerte al contar con un equipo directivo que hace realidad este tipo de eventos.

  1. ¿Qué proceso se sigue para estudiarse un papel?

Lo primero al estudiar un papel es haber alcanzado el nivel técnico para poder abordarlo. Es muy importante saber escoger papeles que ayuden a que el instrumento propio florezca. Cada maestro y cada intérprete tendrán su sistema a la hora de abordar un nuevo personaje. En mi opinión, antes de estudiar la música, es imprescindible informarse sobre el autor y el título, el argumento, los personajes y sus tipos vocales, la obra literaria en la que está basado, si fuera el caso, y el estilo musical y sus peculiaridades técnicas.

Es conveniente escuchar unas cuantas versiones diferentes con la partitura en la mano. De este modo, al adentrarse en el estudio musical personal, ya se tendrá una idea de lo que directores e intérpretes han hecho antes con la obra sin tener una determinada manera de hacerla grabada a fuego en el recuerdo, puesto que no se habrá escuchado más de una vez la misma versión.

El siguiente paso sería estudiar el texto musical de modo riguroso y las palabras, su significado y su correcta pronunciación. Solo cuando se tienen claros estos elementos está el cantante preparado para abordar el trabajo vocal, en el que técnica, exactitud musical, belleza de fraseo, emoción y capacidad de comunicación colaborarán hasta conseguir el resultado final: un canto hermoso que dé sensación de facilidad y naturalidad a quien lo escucha y al intérprete mismo.

  1. ¿Qué destacarías de Così fan tutte?

De Cosí fan tutte habría infinitas cosas de las que hablar. Su música, la trama, el modo de tratar a los personajes tanto en lo musical y vocal como en lo emocional, son una joya. Ciñéndome a lo que yo hago, que es dar clase de canto, diré que es una ópera estupenda para cantantes jóvenes y que, bien trabajada, ayuda a la evolución del instrumento. Quisiera también destacar lo interesante que es el estudio sobre el recitativo secco mozartiano tanto en su aspecto técnico (dicción) como en el musical, con esa libertad interpretativa que da la posibilidad al artista de crear su propio modo de cantarlo guiado por la base que proporciona el autor.

.

  1. ¿Cuál/es es la mayor dificultad de esta ópera?

Es una ópera larga con muchísimos matices y detalles y el trabajo musical necesario es enorme. En lo vocal, hay personajes más exigentes que otros. Fiordiligi y Ferrando, soprano y tenor, son los de mayor dificultad. Lo complicado del estudio e interpretación de las obras de Mozart es justamente la naturalidad que debe envolver el resultado final. Afinación precisa, limpieza en el fraseo y necesidad de claridad en las palabras en tesituras a menudo extremas. Pese a tener solo seis personajes, los números en los que cantan todos, son muy complicados en cuanto a ritmo, afinación y dinámica.

  1. A nivel personal, ¿qué te ha aportado esta experiencia?

Colaborar con el taller de ópera del conservatorio es siempre una experiencia llena de emociones de la que nunca se deja de aprender. En lo que se refiere al trabajo con los alumnos ayudando en la creación de sus personajes, es sin duda una de las cosas más bellas de esta profesión. Ser testigo de su avance, de sus logros, de su aprendizaje, es un privilegio que tenemos quienes nos dedicamos a la enseñanza de personas que vibran por lo que hacen. No lo cambio por nada.

.

ENTREVISTA  A  AMPARO URRIETA (directora de escena)

Por Marina Sarrió

1 ¿Cuál es el trabajo de un director de escena?

El director de escena coordina, se ocupa de la puesta de escena incluyendo vestuario, maquillaje, iluminación entre otras cosas. Realiza un trabajo previo de estudio de la dramaturgia y junto con un equipo técnico realiza el trabajo coordinando cada aspecto del equipo artístico.

La  directora de escena se ocupa de cada aspecto y propuesta del equipo artístico para que todo siga una línea de coherencia dramatúrgica y a su vez el productor ejecutivo supervisa y coordina a todo el equipo técnico y artístico en la logística y en la economía. Este año hemos podido tener esta figura de productor ejecutivo en Toni Pastor profesor de producción y gestión en la EASD.

2 ¿Qué relación hay entre el guión y el movimiento de los actores, existen patrones de movimiento preestablecidos?

No, en una ópera no hay patrones de movimiento preestablecidos. Por eso los ensayos de escena son de más tiempo que los de orquesta. La orquesta tiene su partitura y puede ensayar en casa cada uno. En la puesta en escena se crean unos movimientos de cero, es como componer dichos movimientos para conseguir una intención en base al sentido que se le da al gesto.

3 ¿Cómo se trabaja con los actores, ha sido duro el trabajo en cuanto al número de ensayos y correcciones?

Este año ha sido especialmente duro, es la vez que menos ensayos se han hecho. Han sido concretamente siete sesiones con tres de reparto, cuando una ópera suele montarse con dos o tres semanas intensas. Por tanto, ha sido todo un record.

4 ¿Quién se ocupa del diseño de decorados y sus propuestas? ¿Y la iluminación?

La propuesta de diseño en cuanto a escenografía, vestuarios e iluminación la hace el director de escena pero luego el escenógrafo hace una propuesta a partir de esa propuesta. En este caso, ha colaborado con el proyecto la Escola d’Art i Superior de Disseny, concretamente el departamento de diseño de interiores en cuanto a la propuesta de decorado. Lo mismo con vestuario mediante el departamento de diseño de moda. El equipo de peluquería y maquillaje viene de un instituto superior de FP.

.

.

ENTREVISTA A FRANÇESC GAMÓN (Director de Cor)

Per Laura Pastor

.

Francesc Gamón Olmo (Sagunt, 1986) és professor de Repertori amb piano per a cantants i Música de cambra del nostre conservatori. És fundador i director musical del grup L’Arcàdia, codirector del festival MusAS – Música Antiga Sagunt i director del Cor de cambra Ad Libitum de l’Escola Coral de Quart de Poblet, amb el que ha aconseguit nombrosos premis i reconeixements a les competicions nacionals més importants del panorama coral. Ha sigut professor de direcció de cor del Conservatori Superior de Música de Córdoba i és titulat superior direcció d’orquestra, direcció de cor i piano, a més d’haver estudiat clave, orgue i investigació en la música antiga.

  1. Com t’iniciares en el món coral?

Ma mare cantava al cor de l’església i sempre em portava amb ella quan anava a cantar. A mi m’encantava, sobre tot posar-me ben a prop de l’orgue… al·lucinava veient tocar l’organista! Als sis anys demaní m’apuntaren a classes de piano i, quan tenia 13 anys, em van oferir ser pianista del cor de la societat musical del meu poble –la Lira Saguntina– i organista de l’església de Santa Maria de Sagunt, just el mateix dia. Vaig acceptar i això em va aportar unes experiències valuosíssimes que, molt probablement, em feren voler dedicar-me a la música. Quan vaig començar el grau superior de direcció de cor em van oferir fer-me càrrec de la direcció del cor de la Lira Saguntina, del qual ja era pianista, i eixa va ser la primera agrupació de la qual vaig ser director. Poc després arribà el Cor de cambra Ad Libitum, el qual continue dirigint i que està integrat per molts alumnes d’aquest conservatori. Amb ells he crescut i he anat descobrint la meua vertadera vocació per la direcció.

  1. Què és el que més t’agrada de treballar amb cors?

Les persones, sense cap dubte. El fet de treballar amb persones, formant entre tots un equip, és el més apassionant… i el més difícil. I també, per cert, el que mai m’ensenyaren al conservatori. Aconseguir transmetre el vertader significat i contingut d’una obra, primer al grup i després, tots junts, al públic, és un gran repte. M’encanta el cor i m’encanta l’orquestra; però, del cor destacaria la capacitat de crear tant amb tan poc.

  1. En quin repertori et trobes més còmode?

Una vegada un mestre em digué que la millor obra és aquella que tens en les teues mans en cada moment, i no puc estar més d’acord. M’encanta la música de qualsevol època, sempre que siga de qualitat; i em sent profundament afortunat per poder gaudir igual amb un madrigal de Monteverdi que amb una simfonia de Mahler. Pel que siga, fins ara la vida m’ha oferit més oportunitats de fer música antiga –i m’encanta!– i potser siga a hores d’ara al que més em dedique; però, m’agrada igualment la música simfònica, l’òpera, la música de cambra… Aquesta setmana, per exemple, faré una visita express a Madrid per escoltar la Simfonia Alpina i els 4 últims Lieder d’Strauss per l’Staatskapelle de Dresden i Renée Fleming, dirigits per Thielemann. M’encanta tota la música, i m’encanta anar a concerts com a públic. Crec que és importantíssim açò últim i que, de vegades, s’aprén més en un bon concert que en moltes classes ordinàries.

  1. Quina importància creus que tenen els cors en una òpera?

L’òpera és teatre i, com a tal, els cantants interpreten determinats personatges. També el cor interpreta uns personatges, generalment col·lectius. En aquest cas Mozart demana a la partitura “Cor de soldats”, “Cor de servents” i “Cor de mariners”. Podríem dir que el cor afig realisme i dinamisme a la història, alhora que aporta molta energia musicalment.

  1. Havies treballat abans en un projecte operístic?

Sent alumne del conservatori vaig participar en diversos muntatges operístics com a part del cor: Don Giovanni, L’elisir d’amore… i anys després, com alumne de direcció vaig col·laborar en els muntatges de La Flauta Màgica i Hänsel i Gretel. Van ser experiències increïbles totes elles; però, sense dubte, la més inoblidable va ser poder dirigir una funció de La Flauta Màgica. Després, fora del conservatori, amb el cor Ad Libitum vaig participar en una producció de La Flauta Màgica a Castelló.

  1. Què destacaries del tractament coral en les òperes de Mozart?

La veritat és que les exigències corals en les òperes de Mozart no són massa grans, pel que són especialment recomanables per a alumnes també d’altres especialitats diferents al cant. Crec que és una experiència perfecta per a que pianistes, compositors, instrumentistes d’orquestra, musicòlegs, etc., puguen viure una òpera des de l’escenari. Molt recomanable.

  1. Com has enfocat la preparació dels cors per a l’òpera Cosí fan tutte?

Inicialment vam fer dos assajos musicals de cor sol, on vam llegir la partitura i vaig fer les meues aportacions musicals, també vam tindre una sessió de fonètica italiana amb la professora d’italià Mila López. Després el muntatge quedà en mans dels directors de l’òpera i la meua tasca com a director de cor es va limitar a revisar el resultat des de fora i fer les indicacions pertinents per a resoldre els problemes i millorar tot el possible. Van seguir l’italiana, els assajos amb piano, pre-generals i generals. Són moltes hores dins del teatre, necessàries totes elles per preparar adequadament el muntatge.

  1. T’has trobat amb alguna dificultat tímbrica en el conjunt de veus d’aquest muntatge?

El cor de l’òpera s’ha format expressament per aquest projecte, el que vol dir que l’integren persones que no estan acostumades a cantar juntes. El repte ha sigut, en els pocs assajos musicals que hem tingut, tractar d’unificar el so buscant un timbre equilibrat i, el més complicat de tot en l’òpera, ser capaç de mantindré eixe timbre “bo” quan has de cantar atenent a totes les exigències escèniques.

  1. Què creus que suposa per a la formació de l’alumnat participar en aquest projecte operístic?

Crec que és importantíssim, almenys una vegada en els estudis superiors, participar en el muntatge operístic, ja siga com a cantant solista, de cor, orquestra, direcció… el que siga, dóna igual. L’òpera és un gènere molt important en la història de la música i qualsevol músic deuria conèixer el que és una òpera des de dins. Són molts els elements que cal coordinar. Una experiència valuosíssima i molt recomanable.

  1. A nivell personal què t’ha aportat esta experiència?

M’encanta dirigir, és el que més m’agrada, per això quan em van demanar fer-me càrrec del muntatge del cor per a Così fan tutte vaig acceptar encantat. Ha sigut una experiència molt agradable, col·laborar amb Ramón i Amparo, els directors, i amb Olga, la nostra regidora, i amb tots els membres del cor, molts dels quals no coneixia. Com deia, el millor sempre són les persones i els moments compartits que tots recordarem per sempre.

.

.

ENTREVISTA A RAMÓN RAMÍREZ BENEYTO.

Per Maria Mateu

Va començar els seus estudis al Centre Instructiu Musical de Benimaclet, localitat Valenciana on va néixer. Més tard els va ampliar en els conservatoris superiors de València i Alacant, obtenint el títol de Professor de Solfeig i Teoria de la Música i els títols Superiors en les especialitats de Clarinet, Percussió, Cant líric i Direcció de Cors.

Va estudiar direcció d’orquestra i cor amb Eduardo Cifre, José Ferríz i Manuel Galduf; interpretació de la música barroca amb Sperion XX a la Seu d’Urgell i cant gregorià a l’abadia benedictina de Santo Domingo de Silos. Becat per la “Fundació Santiago Lope” de la Diputació de València va cursar estudis de Pedagogia Musical “Kodaly” a la universitat Dunakanyar de Eztergom (Hongria), amb Agnes Kauer i l’eminent catedràtica Erzsebet Sony. És Doctor en Música per la Universitat de València on també va realitzar el Màster en Estètica i Creativitat Musical.

En la seva època d’estudiant va formar part de l’Orfeó Universitari de València, del que va ser subdirector durant vuit anys i va estar al capdavant de diversos cors vocacionals de la Comunitat Valenciana.

Ha dirigit diverses bandes de música, orquestes, cors  i va ser fundador de l’orquestra Henry Purcell i del grup professional de solistes Pro-Música Instrumentali ensemble.

Es professor col·laborador al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, professor agregat de la Universitat Catòlica de València i professor al Conservatori Superior de Música de València, on dirigeix la Banda i el taller d’òpera.

.

ENTREVISTA

Des de quan eres l’encarregat de dirigir l’orquestra de l’òpera?

Des de que es va jubilar el mestre Manuel Galduf, fa aproximadament uns 14 anys.

Que suposa per a tu dirigir l’orquestra per a l’òpera del conservatori?

Després de haver dirigit ja 14 títols, fer un títol mes no suposa molt. Per una banda es una gratificació personal. I a més ser el encarregat de donar a conèixer als alumnes que participen del taller operístic el mon de tocar en fosso i acompanyar òpera es un gran orgull.

Com feu la elecció de l’òpera que aneu a representar cada any?

Això sempre es de comú acord entre tots els professors del departament de cant.

Com prepares els assajos?

El plantejament es el següent: es treballa per seccions, es fan assajos de lectura, en funció del temps que es te per davant, evidentment. Per exemple enguany ha vingut tot un poc apretat. I després es va recuperant al final del assaig següent tot el que has anat llegint en assajos previs per a anar vegent quina es la evolució que es va tenint.

Com et prepares la partitura de l’òpera abans dels assajos?

En principi depèn de quin llenguatge utilitza l’obra si es més actual, més  històrica… depenent de això tu hauràs de fer un estudi més profund de l’obra.

Que es el que et suposa un major repte en quan a l’òpera en general?

Al ser un projecte educatiu fonamentalment tens moltes limitacions. No tens accés a determinats títols, a grans títols de repertori, que si estigueres en un teatre normal si que tindries. Per les limitacions pròpies del lloc on ho vas a fer, per les limitacions dels tipus de veus, que son veus joves i no son veus fetes i grans.  I per les limitacions pròpies de l’orquestra que tens es evident, sempre en quant a nombre de orquestra, no de qualitat, això no suposa ningun problema. Te que quedar molt clar que la gent que esta tocant a l’orquestra del projecte operístic a nivell tècnic esta en perfectes condicions de estar tocant en qualsevol teatre, altra qüestió es que els falta la experiència, el ofici que s’adquireix durant els anys. Jo no soc el mateix dirigint aquest Cosi fan tutte que el primer que vaig dirigir fa 14 anys.

En respecte als alumnes que participen a l’òpera, ¿ens podries contar alguna experiència/anècdota viscuda aquest any o altres anys?

La veritat son tantes hores junts que podria contar moltes, però preferisc no escollir-ne cap.

Com es viuen els nervis previs de l’estrena des de el punt de vista de l’orquestra?

Els nervis previs a la estrena afecta menys a l’orquestra. Els que estan verdaderament nerviosos son els cantants. s han de suportar tot el pes de l’opera. Hi ha que pensar que un cantant puja al escenari i te tres hores per davant d’un treball que ha hagut de memoritzar. Text, música, tècnica, tècnica escènica… Es a dir es un repte molt important per a ells.

Que es el que el públic no veu del muntatge de l’opera?

Tot el procés que es molt llarg. Ni la orquestra, cantants, ni jo mateix vegem tot el procés de muntatge. Per una banda la gent treballa vocalment, d’altra banda concertació i, per últim, escena. Cada apartat es independent. Fins que aplega un punt que van ajuntant-se i això va ocorrin des de l’assaig d’italiana, pre-generals, generals i ahi es quan realment poc a poc es van veient els resultats. El director musical es el responsable de tot i te que assumir tot el que els altres han fet. I no parlem ja de tot el que suposa escenografia, vestuari, llums, perruqueria, maquillatge… Es un muntatge molt complicat.

En aquests dies que has tingut també el concert de la banda del CSMV ¿com gestiones la direcció de la banda amb la direcció de la orquestra de la òpera?

El fet de la direcció no te res a vorer, dona exactament igual que estigues dirigint una banda, un grup de percussió, que una pesa de Handëll. Es tracta de unir criteris i aconseguir arribar a una bona interpretació. El que canvia es el codi que utilitzes.

 Ho he portat molt malament a nivell personal. Hi ha una anècdota que hem va dir un alumne quan acabarem el assaig de l’opera i anàvem al assaig de banda, i hem va preguntar: “Ramón i ara a tu no se te rebenta el cap en la banda?”, i li vaig dir pues sí. Desprès de quatre hores de assaig de Mozart ficat a assajar en una banda en el que canvia el codi que utilitzes i el resultat sonor i tot, la veritat si es molt complicat. Per a mi ha sigut molt complicat enguany específicament que ha vingut tot molt junt i encara no me recuperat.

Moltes gràcies !

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*