JOSÉ VICENTE FUENTES CASTILLA. Antiguo alumno del Conservatorio Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de Valencia.
Por Jorge Sanz Liern
José Vicente Fuentes Castilla (Paterna-Manises, Valencia, 1986), inicia sus estudios musicales en la especialidad de tuba. Su formación se decanta hacia la composición y dirección. Estudia composición con Julio Martínez y obtiene el Título Profesional con Mención de Honor en Fundamentos de Composición. Es licenciado en composición por el Conservatorio Superior de Música de Valencia con Matrícula de Honor y Premio Extraordinario Fin de Carrera con los maestros A. Valero en composición, G. Jiménez en electroacústica, E. Sanz en música contemporánea, Carlos Gimeno y Rafael Sánchez Mombiedro en reducción de partituras y acompañamiento e improvisación, Roberto Forés y Ramón Pastor en instrumentación y orquestación, Francisco Tamarit en contrapunto y Fuga, Pascual Hernández Farinós en Historia de la Música. Es director del “Ateneu Cultural Ciutat de Manises” desde su fundación.
1- En tu labor como compositor has recibido varios premios en concursos de composición, ¿Que han significado para ti y que te han aportado?
Quan eres més jove, un mínim reconeixement a la teva tasca reporta una gran espenta a la teva tasca diària. Quan comences a créixer veus que no necessàriament volia dir que ho estaves fent bé. El que aporten certs concursos és la meravellosa experiència de poder escoltar la teva creació. Aquesta és la vertadera aportació, saber si el que tenies al cap funciona o no, si tota eixa tasca és el vertader resultat del procés d’imaginació que hi ha darrere.
2- ¿Estas trabajando actualmente en la creación de alguna nueva obra?
Sí, estic treballant en l’encàrrec d’ENSEMS amb una obra per a la Banda Municipal de València, que s’estrenarà el 22 d’abril al Palau de la Música. També en un ballet per a Trompa sola i dos làtigos i a la meva tercera òpera (que porte amb ella més de 6 anys).
3- ¿Cuál es tu proceso creativo-compositivo?
És una pregunta complexa…caldria matisar a què et refereixes concretament. Sóc un apassionat de la concepció temporal (tant real com perceptual), de manera què el primer que plantege són els esquemes de duració de l’obra, a partir d’ací la meva segona passió, l’harmonia. Una harmonia que puga conduir tot el discurs al llarg de la duració de l’obra tractant d’aconseguir que el públic crega que l’obra dura menys del que en realitat és. Fins el moment han quedat col·locats els ciments i el tancament de l’edifici, sols queda decorar-lo. Normalment, al meu cas, la part “decorativa” depèn del moment en que l’escrius, pense molt a sovint: “Si açò ho hagués escrit ahir o demà, o tres minuts més tard, no seria gens igual”.
4- ¿Cuál es tu perspectiva respecto el panorama actual de la música de nueva creación?
Espanya, i concretament el País Valencià, no ha tingut mai tanta quantitat i amb tanta qualitat de compositors en la seva història. Cal musicòlegs que redacten llibres sobre la història actual, la història viva i no reescriure, tant, sobre una història que ja ha passat. Més fonts i documentació que ara no van a tindre, el poder entrevistar als compositors vius és la millor de les fonts possibles, no traure conjectures o reconeixements quan ja s’han mort.
Sóc optimista, i deixant fora el mercat comercial, estem amb un nivell que no cal envejar a l’estranger.
5- Además de compositor, ejerces tu labor como docente y director en la escuela del Ateneu Cultural Ciutat de Manises, en la cual habéis recibido diversos premios en innovación educativa. ¿Cual es la filosofía educativa de la misma?
La filosofia de l’Ateneu és simple: educar en art per a ser més humà; l’objectiu a nivells elementals no és ser un professional sinó tindre l’art com una eina per a la vida. A nivells professionals busquem l’enteniment i la participació activa en el procés ensenyament-aprenentatge. Una escola del segle XXI, del seu temps, que ensenya tant l’art antic com el més actual. Per a tal efecte disposem d’escoles de Música, Dansa, Teatre, Màgia, Cinema i Ciència i la creació del Curs 
Internacional de Música Antiga i el Festival Internacional de Música Actual I ARA QUÈ? on totes les obres són estrenes absolutes d’autors vius amb obres escrites sota encàrrec del festival. Una filosofia que aposta per la dignificació de la professió d’artista, denunciant la deformada visió d’aquest com a acompanyament o per al gaudi festiu d’altres.
Una entitat cultural que no sap viure i tampoc entén el món sense unir Cultura-Educació-Benestar Social. Es realitza musicoteràpia gratuïta per a nadons de 0 a 2 anys, embarassades i adults, així com també a una de les residències de Manises. També integració amb Batucada formada per persones de diversitat funcional. A més a més és la única entitat amb agrupacions professionals, això vol dir que cobren per integrar-les; una motivació per a l’alumnat. Per últim el projecte de regeneració pel qual l’alumnat de l’Ateneu sap que seran els futurs professors de l’entitat; açò és una motivació per finalitzar, com a mínim, els estudis professionals; i així seguir transmetent la filosofia d’ensenyament-aprenentatge que han rebut.
Dejar una contestacion